Diferència entre revisions de la pàgina «Valònia»

1 octet eliminats ,  fa 2 mesos
cap resum d'edició
m (Plantilla)
Tradicionalment, Valònia ha estat sempre una regió de mines i de siderúrgia. El carbó de la conca [[Mons]]-[[Charleroi]] ha estat la font de la major part de lluites socials, puix que a Valònia arrelà ben aviat el [[socialisme]], i de l'augment del poder econòmic i pes específic dels valons en la Bèlgica del segle XIX. Però el canvi econòmic i la industrialització de Flandes durant els anys cinquanta, juntament amb els processos de tancament de les mines i la reconversió de la siderúrgia, l'han vist posada en un segon ordre dins l'Estat belga.
 
Una zona econòmica important del país és la zona hullera ja esmenada, que ha fet que s'hi concentrin una munió d'indústries siderúrgiques, metal·lúrgiques i químiques. [[Lieja]] n'és la capital econòmica, amb siderúrgia, el [[port de Lieja]] quadrimodal (tercer d'Europa, després de [[Duisburg]] i [[port autònom de París|París]]), biotecnologia, ICT i actualment és la ciutat que tira endavant l'economia de la regió. També caldria destacar les indústries mecàniques de [[Namur]] i [[Nivelles]], així com les de [[Verviers]] (tèxtil, mecàniques, tècniques mediambientals i elèctriques). Al costat de l'eix tradicional 'Sambre-Mosa' un eix nou de desenvolupament econòmic creix al llarg de l'autopista E40 (indústria logística, farmacèutica, mèdica…). Tot arreu la regió, hi ha una indústria agroalimentària, coneguda per la seva qualitat: cerveses, plats cuinats, xocolata i carn. Junts, les Ardenes i la província de Luxemburg són els primers exportadors mondialsmundials d'arbres de Nadal. La Hesbaye i l'altiplà de Herve són conegudes pels llegums, el sucre i la fruita (pomes i peres) i els productes derivats com la [[sidra]].
 
L'índex d'atur el 2007 era del 14,4%, més alt que el de Flandes. L'any 2004 el [[Producte Interior Brut|PIB]] per habitant era de 19.858 euros (27.356 euros a Flandes). L'índex d'atur dels joves és molt preocupant.
Des del [[1980]] gaudeix d'autonomia amb una Assemblea i un Executiu propis que tenen competències plenes en treball, transport, organització territorial, habitatges, medi ambient, economia i energia. Després de la signatura dels [[Pactes de Saint Michel]] del 1995, també tindrà més competències en comerç exterior i agricultura, però l'Estat belga es reserva les competències de la representació diplomàtica, moneda, defensa i justícia. Gaudeix d'un ''Conseil de la Region Wallonne'', amb 75 membres escollits, i alhora forma part del [[Comunitat Francesa de Bèlgica|Conseil de la Communauté Francophone]], als quals uneix els 19 diputats per [[Regió de Brussel·les-Capital|Brussel·les]] i els 25 de la [[Comunitat Germanòfona de Bèlgica]]. A les [[eleccions regionals belgues de 2004]] el més votat fou el [[Partit Socialista (Valònia)|Partit Socialista]]
 
De negociació a negociació les compentènciescompetències de l'Estat federal s'han transferit a les regions i les comunitats. Actualment, els flamencs volen més autonomia que els valons.
 
La bandera oficial és groga amb el gall vermell, ''le coq hardi''. L'himne és ''Tchant dès Walons'', compost el 1902 per Hiller i Bovy, amb el vers ''Å prumi rang on l'mète po l'industrèye Et d'vins lès årts, èle riglatile ot'tant''.
4.180

modificacions