Isaac Comnè (germà d'Aleix I): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Antroponímia
m Tipografia
Línia 5:
Isaac va néixer en el si de l'aristocràcia de l'Imperi d'Orient, en una de les famílies més importants de mitjans del segle XI. La seva posició es veia reforçada a través dels vincles matrimonials amb la dinastia imperial dels [[Dinastia Ducas|Ducas]]. Ben educat i valent, entre el [[1073]] i el [[1078]] Isaac Comnè va ocupar dos dels càrrecs militars més alts de l’Imperi, el de [[domèstic de les escoles]] i el de [[Dux]] d'[[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]]. El seu historial militar contra els turcs [[seljúcides]] no va ser especialment rellevant, però al seu retorn a [[Constantinoble]] el 1078 va obtenir el favor de l'emperador [[Nicèfor III]] i de l'emperadriu [[Maria (emperadriu)|Maria d'Alània]]. Isaac Comnè i Aleix I van utilitzar el favor imperial per recolzar les seves aspiracions al tron, iniciant una revolta a principis de [[1081]] amb la qual van coronar Aleix com a emperador. Com a recompensa, Aleix va crear expressament el títol de [[Sebastocràtor]] per a Isaac, amb el qual el posava gairebé al mateix nivell que l'emperador. Durant el regnat d'Aleix I i fins a la seva mort, Isaac va tenir un paper important en els assumptes de l'Imperi, en matèria d'ordre públic i de justícia. Va resoldre diversos casos de conspiració i també va erradicar les doctrines herètiques.<ref name=":1" />
 
Isaac Comnè era el tercer fill del domèstic de les escoles [[Joan Comnè (domèstic de les escoles)|Joan Comnè]] i de la seva esposa [[Anna Dalassè]], i nebot de l'emperador [[Isaac I Comnè]]. La data exacta del seu naixement no es coneix, però és probable que nasqués cap al [[1050]].<ref name=":0">{{ref-llibre |cognom=Varzos |nom=Konstantinos |títol=Η γενεαλογία των Κομνηνών (La genealogia dels Comnè) |pàgines=67-70, 124-174 |lloc=Tessalònica |editorial=Kentron Vyzantinon erevnon |any=1984}}</ref> Segons diu la seva neboda, la princesa historiadora [[Anna Comnè]] a l{{'}}''[[Alexíada]]'', Isaac era físicament semblant al seu germà petit, el futur emperador Aleix I, tot i que era més pàl·lid i amb la barba menys densa. Segons Anna, es dedicava a la caça i a la guerra, on es posava a l'avantguarda durant la batalla. Anna i altres contemporanis, com [[Teofilacte d'Ohrid]], parlen de la virtut d’Isaacd'Isaac i de la seva capacitat de fer amistat amb la gent, tot i que Anna també diu que tenia un temperament fort i que de sobte podria explotar a causa d’unad'una sola paraula que li hagués semblat malament. Segons totes les fonts, Isaac tenia una educació extremadament bona. El [[Patriarca d'Antioquia]] [[Joan Oxita]], constata que era entès en la interpretació de les escriptures, mentre que Basil d'Eucaita diu que tenia un ampli coneixement de les qüestions filosòfiques.<ref>{{ref-llibre |cognom=Skoulatos |nom=Basilios |títol=Les personnages byzantins de l'Alexiade |pàgines=13, 125-130 |lloc=Louvain-La-Neuve |editorial=Bureau du Recueil, Collège Érasme |any=1980}}</ref> Només sobreviuen un grapat dels seus escrits: tres tractats de filosofia, dirigits contra el filòsof [[neoplatònic]] [[Procle]] i una recopilació teològica contra [[Lleó de Calcedònia]].
 
Després del judici i l'exili de la seva mare a finals del [[1071]] o principis del [[1072]], es va exiliar a una de les [[Illes dels Prínceps]] al seu costat. Per reconciliar la dinastia dels Comnè amb els Ducas, l'emperador [[Miquel VII|Miquel VII Ducas]] (que va governar del 1071 al 1078) va pensar amb ell, el va fer retornar de l'exili i el va casar, una mica després del 4 d'agost de 1072, amb Irene, una princesa del [[Regne de Geòrgia]], filla del governador d'[[Alània]], que era cosina de l'esposa de Miquel VII, [[Maria (emperadriu)|Maria d'Alània]].
Línia 11:
L'any [[1073]] va ser nomenat Domèstic de les escoles (comandant en cap), i va comandar un exèrcit a [[Edessa (Turquia)|Edessa]], format per mercenaris [[normands]]. Aquell mateix any va ser capturat pels [[turcs]] i alliberat després de pagar un rescat. El [[1074]] l'emperador el va fer tornar i el va nomenar Dux d'Antioquia, on va aconseguir sufocar les petites revoltes locals. Els turcs el van tornar a capturar, i van conquerir la major part del territori. Isaac Comnè va aconseguir salvar només Antioquia, que tanmateix va caure el [[1084]].
 
Isaac va obtenir el favor del nou emperador [[Nicèfor III]] (1078-1081), que el va cridar a la cort, on va utilitzar la influència de l'emperadriu Maria d’Alàniad'Alània per consolidar la situació de la família Comnè. Sembla que el germà petit d'Isaac, Aleix, tenia una relació amorosa amb Maria, i a més es va casar amb [[Irene Ducas]] per reforçar la posició dels Comnè. Quan el seu germà Aleix es va rebel·lar contra Nicèfor, convertint-se en emperador, Isaac que també aspirava al títol imperial, va demostrar ser un dels seguidors més lleials del seu germà, renunciant a les seves aspiracions. Quan Aleix va ser coronat emperador el 4 d'abril de 1081, va crear el títol de [[sebastocràtor]] per al seu germà, que va assumir les funcions de [[Cèsar (títol)|Cèsar]].
 
Isaac va morir abans del [[1118]], probablement el [[1104]] o el [[1105]], en un convent on s'havia retirat.<ref name=":1">{{ref-llibre |cognom=Kajdan |nom=A.P. (ed.) |títol=The Oxford dictionary of Byzantium |pàgines=1143-1145 |lloc=Nova York; Oxford |editorial=Oxford University Press |any=1991 |isbn=9780195046526}}</ref>