Tlemcen: diferència entre les revisions

Les tribus dels Bani Ifran que van emigrar de ld'Ifriquiya[[Ifríqiya]] al Magrib central després del [[761]] sota la direcció d'Abu Kurra (xeic des de vers el 730), van fundar vers el [[765]] un estat sufrita amb capital a '''Tlemcen''', vila construïda pels emigrants sobre les ruïnes d'una antiga ciutat romana. Abu Kurra va agafar el títol d'imam el [[765]]. El seu domini arribava fins a les muntanyes dels Banu Rashid i fins a [[Tahert]]; les tribus que formaven l'estat eren la confederació [[Banu Ifran]] i la tribu [[maghila]] (associada a la confederació i que era la tribu d'Abu Kurra), però hi donava suport una fracció dels djarawa.

El 955/956 Yala va rebre un diploma de la cort omeia de [[Còrdova]] que el nomenava governador del país dels zenates, del Magrib central i de Tlemcen. A petició seva el califa cordovès li va donar el govern de [[Fes]] a Muhammad ibn al-Khayr ibn Muhammad, que era el fill gran del maghrawa al-Khayr ibn Muhammad ibn Khazar al-Zanati (al-Khayr havia governat el país de [[Laghouat]] i mai va compartir la política profatimita del seu pare -encara que temporalment el 947 va acceptar la submissió- i quan aquest es va sotmetre al califa d'IfriquiyaIfríqiya vers el 952/953 va restar fidel als omeies).<ref>un fill de al-Khayr, de nom Fatuh, fou enviat en ambaixada a Còrdova vers el 951 o 952 acompanyat dels xeics ce Tahart i d'Orà, també partidaris dels omeies</ref> Muhammad ibn al-Khayr va obtenir del califa omeia el permís per anar a fer la guerra a l'[[Àndalus]] (vers 956/957) i va deixar com a lloctinent a Fes al seu cosí Ahmad ibn Bakr.

El va succeir el seu nét Muhammad ibn al-Khayr ibn Muhammad, governador de Fes en nom del califa omeia Còrdova. Muhammad ibn al-Khayr que era a l'Àndalus, va retornar al Magreb occidental (que entremig havia caigut quasi tot en mans fatimites) i al front dels maghrawes i aliat als Banu Ifran i a les altres tribus zenates, va iniciar la guerra contra els fatimites atacant les seves posicions al Magreb central. Els fatimites el 962 havien progressat cap al Magreb occidental i els omeies només conservaven Ceuta i Tànger, però mercès a l'acció de Muhammad els fatimites van haver de retrocedir cap a l'est. Muhammad es va apoderar del Magreb central incloent Tlemcen i va crear un gran estat Maghrawa sota protectorat omeia; aquest estat va durant uns 15 anys, tenint un primer entrebanc quan el governador fatimita d'IfriquiyaIfríqiya, [[Ziri ibn Manad]], del gran grup berber [[sanhadja]], hostil als zenetes en general i especialment als maghrawes, va rebre orde d'aturar l'expansió d'aquests i apoderar-se dels seus territoris. Va reunir un exèrcit ([[971]]) i la primera batalla es va lliurar el [[15 de febrer]] del [[971]] probablement molt prop de Tlemcen, i els maghrawes i aliats zenates van ser derrotats de manera decisiva. Muhammad es va suïcidar i altres disset emirs maghrawes i zenates van quedar morts sobre el camp de batalla. Però els maghrawes es van reagrupar sota al-Khayr ibn Muhammad ibn al-Khayr, el fill de l'emir que s'havia suïcidat, i van poder formar aliança amb Djafar ibn Ali ibn Hamdun antic governador fatimita del [[Zab]], revoltat; els maghrawes i altres tribus zenetes i Djafar reconeixien tots la sobirania omeia cordovesa; tres mesos més tard foren atacats prop de [[Tahert]], i van infligir una derrota important a l'exèrcit fatimita (zírida). Entre el 971 i el [[980]] (la data exacta no se sap, però probablement vers 975) al-Khayr va poder reconquerir als fatimites la ciutat de Tlemcen. Djafar que havia esdevingut comandant en cap de les forces col·ligades, fou nomenat governador omeia del Magreb (vers 975/976), però al cap d'un temps van haver d'evacuar el Magreb central davant l'ofensiva fatimita del 979 dirigida per [[Bulugguín ibn Ziri]], governador fatimita de l'[[Ifriquiya]]Ifríqiya.<ref>El califa fatimita el va nomenar successor del seu pare Ziri ibn Manad quan aquest va morir en lluita contra el governador rebel del Zab, Djafar ibn Ali ibn Hamdun (Jàfar ibn Alí ibn Hamdun al-Andalusí) al començament de l'estiu del [[971]], i el [[2 d'octubre]] del [[972]] el va investir com a governador de tot el Magreb a l'oest de [[Tripolitana]] sota sobirania fatimita</ref> Els maghrawa i els seus aliats van creuar el [[Muluya]] i van entrar al Magreb occidental (Maghrib al-Aksa) que va caure en mans de Bullugin; al-Khayr ibn Muhammad ibn al-Khayr fou derrotat i fet presoner a Sigilmasa (979) i fou executat poc després, però les tribus derrotades van poder arribar a la zona costanera de [[Ceuta]] i [[Tànger]] que restaven en mans dels omeies; els fatimites/zírides es van apoderar de Fes i Sigilmasa. Quan les forces de Buluggin van abandonar el Magreb occidental, i havent mort el cap maghrawa al-Khayr ibn Muhammad ibn al-Khayr, l'hegemonia dels zanates va retornar als Banu Ifran (986/987).