Revisió del 08:03, 2 març 2020 modifica CarlesVA (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.243 edits →‎Període musulmà Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 08:05, 2 març 2020 modifica desfés CarlesVA (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.243 edits →‎Període musulmà Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 80: La situació va durar força temps fins que els romans d'Orient van decidir posar-hi fi i va enviar a [[Nicèfor Focas]] amb una flota; el 885/886 el general romà d'Orient va causar moltes baixes als musulmans; però els sarraïns es van reorganitzar i van passar al contraatac i en els següents tres anys es va organitzar a Sicília una flota que havia d'atacar Calàbria. El 888 els musulmans van iniciar les operacions i després d'un temps de tanteig es va lliurar la batalla de [[Milazzo]] en què la flota imperial romana d'Orient fou destruïda. [[Reggio de Calàbria\|Reggio]] fou saquejada i l'interior va tornar a ser objecte de constants incursions. L'emir [[aglàbida]] [[Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad]] (875-902) sembla que a causa d'una malaltia mental va canviar el caràcter progressivament i va esdevenir un dèspota que cometia tota mena de crueltats i abusos. Després de diverses revoltes va abdicar en favor del seu fill ~~Abul Abbas~~ [[Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ~~Allah~~(II) ibn Ibrahim\|Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah II ~~ben~~ibn Ibrahim]] el [[18 d'octubre]] del [[902]]; el seu fill era a Sicília i fou cridat a [[Ifríqiya]]. [[Abu-Ishaq Ibrahim ~~(Ibrahim~~ibn ~~II)~~Àhmad\|Abu-Ishaq Ibrahim]], vestit a la manera dels ascetes penedits i rodejat dels ''ahl al-basair'', va anar a combatre a Itàlia del sud (on la seva arribada va provocar el pànic) amenaçant d'anar a conquerir Bizanci via Roma; però tot seguit va buscar el martiri als murs de [[Cosenza]] on efectivament va morir el [[23 d'octubre]] del [[902]]. Això va coincidir en el moment més fort de les incursions sarraïnes. Les incursions importants no es van reprendre fins al temps del [[kàlbida]] al-~~Hasan~~Hàssan ibn ~~Ali~~Alí que va conquerir altre cop Reggió (950) on va construir una mesquita (que va quedar destruïda el 954) i va arribar fins a [[Gerace]] i Cassano allo Ionio. En una segona campanya el 952 va derrotar als romans d'Orient a la rodalia de Gerace que fou assetjada; l'emperador [[Constantí VII]] va haver d'acceptar el pagament per les ciutats de Calàbria d'un tribut a l'emir de Sicília. Però el 956 els romans d'Orient reconquerien Reggió, i avançaven cap a Sicília. Finalment es va signar una treva el 960. Atacs menors per un costat i altre van seguir fins al 982 quan l'emperador [[Otó II del Sacre Imperi\|Otó II]] va decidir atacar al mateix temps a romans d'Orient i musulmans; en aquestes circumstàncies, grecs i musulmans es van donar un cert suport un a l'altre. Otó II fou derrotat davant [[Stilo]], prop de [[Crotona]], el [[14 de juliol]] del [[982]], i va haver de fugir, però els musulmans no van treure profit de la victòria per la mort de l'emir, doncs el fill i successor va optar per una prudent retirada.

Calàbria: diferència entre les revisions