Sarajevo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Afegida referència |
Afegida referència |
||
Línia 2:
'''Sarajevo''' (en [[ciríl·lic]] [[Serbi (llengua)|serbi]]: '''Сарајево''', en [[alfabet llatí|llatí]] serbi, [[bosnià]] i [[croat (llengua)|croat]]: '''Sarajevo''', pronunciat pels habitants com a ''Saràievo'') és la ciutat més gran i capital de [[Bòsnia i Hercegovina]]. Abans de la guerra, l'últim padró de [[1991]] avaluava la població en 429.672 habitants i actualment està estimada en uns 310.000 habitants. Sarajevo ve del [[turc]] ''saray'' que significa 'palau del soldà' (té el mateix origen que ''[[serrall]]'' en català) i ''ova'' que vol dir 'camp'.
La ciutat és considerada com una de les ciutats més importants dels [[Balcans]] i la seva història és particularment rica des de la seva creació pels [[Imperi otomà|otomans]] el [[1461]]<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Todo lo que debe saber sobre la Primera Guerra Mundial : 1914-1918, las campañas, personajes y hechos clave del conflicto bélico que cambió la historia del siglo XX|url=https://www.worldcat.org/oclc/433451552|editorial=Nowtilus|data=2007|lloc=Madrid|isbn=978-84-9763-413-7|cognom=Hernández|nom=Jesús|edició=|llengua=espanyol|pàgines=19}}</ref>. La ciutat va ser el lloc on varen assassinar l'arxiduc [[Francesc Ferran d'Àustria]], que va marcar el començament de la [[Primera guerra mundial]] i més recentment va acollir els [[jocs olímpics d'hivern]] de [[1984]] i va ser assetjada durant la [[Guerra de Bòsnia]] en els anys [[1990]]. Sarajevo forma part del cantó de Sarajevo, un dels deu cantons de Bòsnia i Hercegovina.
== Geografia ==
Línia 36:
Diversos habitatges [[il·liris]] existien a la regió abans de la conquesta de [[Imperi Romà|Roma]] de l'any [[9]]. Els il·liris que residien prop de Sarajevo pertanyien a la tribu dels [[daesitates]], un grup guerrer que va ser l'últim a resistir-se a l'ocupació romana de l'emperador [[Tiberi]]. Durant l'ocupació romana, la ciutat ''Aquae Sulphurae'' existia sobre l'indret actual d'[[Ilidža]], un barri perifèric de Sarajevo al sud-oest de la ciutat, on va estar estacionada la VIII Legio Augusta. Al final de l'Imperi Romà s'hi van instal·lar els ostrogots. El 535, tota la regió fou conquerida per Justinià I per Bizanci. Al segle VII, s'hi van instal·lar tribus eslaves que al segle X van formar l'estat medieval de Bòsnia entre Sarajevo i Zenica. Un document del rei Bela IV d'Hongria de 1244 assenyala que el territori de la moderna Sarajevo era part de la zupa de Vrhbosna; els documents papals deixen constància de la construcció de la catedral de Sant Pere el [[1238]] a la ciutat. Els deixebles de sant Cirili i sant Metode van construir igualment una església a [[Vrelobosna]].
En el transcurs de l'[[edat mitjana]], Sarajevo forma part de la província bosniana de [[Vrhbosna]] (Cresta de Bòsnia), situada prop del centre tradicional del regne. S'esmenta el nom per primer cop el 1415 (quan s'esmenta l'enterrament del [[voivoda]] local Pavle Redenovic), tot i que una ciutat dita ''Vrhbosna'' existia ja abans; la localització exacta de Sarajevo en aquesta època és objecte de debats. Diversos documents fan constar una ciutat anomenada ''Tornik'' a la regió. Tanmateix, Tornik o Trgoviste sembla no ser més que un petit mercat veí d'un petit poble poc important per als mercaders ragusans. La ciutat mateix hauria estat fundada el 1429 i anomenada ''Bosna Saray'' ('Palau de Bòsnia').
[[Fitxer:Sarajevo_-_Catedral_catòlica.jpg|miniatura|La catedral catòlica]]
Els otomans van ocupar la fortalesa d'Hodidjed en una data incerta (entre 1416 i 1428); aquesta fortalesa dominava la vall del Miljacka a dues hores de camí de Vrhbosna. El 1434 o 1435, els otomans van tornar a la fortalesa i s'hi van establir. Vers el 1438, s'hi va establir un governador que havia de controlar els petits dinastes locals -i en destaca la dinastia Pavlovic-, els quals pagaven tribut. La data de [[1461]] és generalment admesa com a any de creació de la ciutat, quan el primer governador otomà de Bòsnia, [[Isa-Beg Isakovic]], va transformar un grup de pobles en ciutat i en capital d'estat, construint sobretot un mercat cobert, una mesquita, un bany públic, un hotel, i engrandint el palau destinat ara al soldà (''Saray'') que va donar a la ciutat el seu nom actual. La mesquita es va dir ''Carova Damija'' ('la mesquita del tsar') en honor del sultà [[Mehmed II]]. Gràcies a aquests edificis, Sarajevo va ser ràpidament la major ciutat de la regió. El 1463, els otomans van conquerir tota Bòsnia i van executar al darrer sobirà, Stjepan Tomasevic. El governador otomà es va establir llavors a Vrhbosna (que va conservar el nom fins als inicis del segle XVI, que apareix a les fonts sota diverses variacions), embrió de Sarajevo.
Sarajevo floreix al [[segle XVI]] gràcies al constructor [[Gazi Husrev-beg]], que construeix la majoria del que és avui la vella ciutat. Sarajevo es fa conèixer pels seus grans mercats i les seves nombroses mesquites, que eren un centenar cap a mitjans d'aquest segle. Cap a la fi del {{segle|XVII|s}}, Sarajevo era la ciutat més important
Els primers segles de domini otomà són, doncs, l'edat d'or de Sarajevo. Al segle XVI, tota la ciutat està pràcticament construïda. Al segle XVII ja no s'estén, però la població continua augmentant. Sarajevo era la segona ciutat més rica dels Balcans de l'oest després de [[Dubrovnik]]. Tanmateix, el segle XVI marca també el començament del declivi de l'Imperi otomà, debilitat per la seva derrota a [[Viena]].
| |||