Joan Pérez i Castiel: diferència entre les revisions

De molt jove emigrà a la ciutat de [[València]] i entrà a treballar al taller de [[Pere Artigues]]. Fou mestre major del capítol de la Seu entre 1672 i 1707 i veedor del [[mostassaf]]. Hi ha notícia que el 1667 realitzà el claustre del [[Monestir de Santa Maria del Puig|monestir de santa Maria del Puig]], juntament amb el [[Gènova|genovés]] Francesco Verde.

Va treballar a nombroses esglésies parroquials, com ara la de [[Església de Sant Valeri|sant Valeri]] (1676) de València i la de [[Església de Santa Caterina d'Alzira|santa Caterina d’Alzirad'Alzira]] (1681) amb potents columnes salomòniques, que són el model per a altres obres posteriors com la de [[Església de Sant Esteve (València)|sant Esteve]] (1679-1682), [[Església de Sant Joan de la Creu (València)|sant Andreu]] (1684-86), capella de Santa Bàrbara de [[sant Joan de l'Hospital]] (1684-1689) i [[Església de Sant Nicolau (València)|sant Nicolau]] (1690-93) de la ciutat de [[València]].

També treballà a lesl'[[Església esglésiesde Nostra Senyora dels Àngels de [[Xelva]] (1676-1702), la de [[Torrent (Horta Oest)|Torrent]] (1697), [[Toixa]] (1677-92) i [[Biar]] (1686-1694). Reformà els campanars de sant Agustí i sant Bartomeu a València i el palau del Duc de Toscana a [[Florència]]. A més, planejà l'edificació del [[Col·legi de Sant Pius V]], actualment [[Museu de Belles Arts de València]], el 1683, tot i que la realització fou a càrrec del seu fill [[Baptista Pérez Artigues]] i nebot [[Josep Mínguez]].