Quebec: diferència entre les revisions

El [[1948]] es va aprovar l'actual bandera del Quebec com a oficial i la llengua francesa seria cooficial al costat de l'anglès a tot el [[Canadà]] des de [[1968]]. El [[1976]] va guanyar les eleccions el nacionalista [[Partit Quebequès]] de [[René Lévesque]] que promulgaria la ''Llei 101'' per la qual el francès seria l'única llengua oficial del Quebec, de treball i de l'ensenyament no universitaris (amb l'excepció elsdels alumnes de famílies anglòfonsanglòfones). El [[1980]] el referèndum d'independència va sortir negatiu amb un 59,6% de vots en contra. De nou en el poder el 1995, el Partit Quebequès [[Referèndum d'independència del Quebec de 1995|convocaria un nou referèndum]] el [[30 d'octubre]] de [[1995]] on el ''no'' a la independència va guanyar per tan sols 54.000 vots i un 50,4% de sufragis, amb una participació que va superar el 90% del cens electoral. Segons les enquestes poc més d'un terç dels quebequesos (i 40% dels francòfons) segueix desitjant constituir-se en estat independent.<ref>{{Ref-publicació|cognom=CROP|nom=Chaire de recherche sur la démocratie et les institutions parlementaires|article=Les 20 ans du référendum de 1995|publicació=|url=http://www.ledevoir.com/documents/pdf/sondage_souverainete.pdf|data=|pàgines=5}}</ref>

Així mateix, la província del Quebec té unes 10 altres 10 nacions d'indis i [[inuit]]s, reconegudes com a tals per la seva Assemblea Nacional a l'època de René Lévesque, i són també reconegudes pel govern federal (les Primeres Nacions).<ref>[http://pse2-esd2.ainc-inac.gc.ca/fnprofiles/fnprofiles_list.asp?province1=qc List of Québec's First Nations] (Department of Indian Affairs and Northern Development (DIAND))</ref> Altres nacions de la província del Quebec podrien eventualment ser reconegudes, com els «metis», els angloquebequesos.

El Quebec està dividit en 17 regions administratives :

El Quebec és la província més extensa del [[Canadà]], és un vast territori, aproximadament 2,8 vegades l'estat francès, la major part del qual es troba poc poblat. Més del 90% de la superfície del Quebec forma part de l'escut canadenc, un gran territori que, històricament, es deia la regió d'Ungava. Al temps de la [[Nova França]], el Quebec consistia en una franja de terra habitable d'algunes desenes de quilòmetres d'amplària que vorejava les dues ribes del [[riu Sant Llorenç]]. Va ser aquí que els primers colons francesos van instal·lar-se per conrear-hi la terra, després d'haver-la romput.

El [[1912]], un gran tros de la regió canadenca d'[[Districte d'Ungava|Ungava]] va ser tret dels [[Territoris del Nord-oest]] per ser integrat al Quebec de resultes d'una llei del Parlament del Canadà aprovada per Londres. Aquesta vasta regió del nord, gairebé inhabitada, va crear l'enorme província del Quebec tal com hom la coneix avui. Aquest afegitó incloïa la badia James, on es troben alguns dels projectes hidroelèctrics més grans del Quebec.

El cens de l'any 2001 va mostrar que el 83,2% de la població eren cristians catòlics romans; el 4,7% [[Protestants|cristians protestants]] (inclosos 1,2% anglicans, 0,7% de l'Església Unida, i el 0,5% baptistes); l'1,4% cristians ortodoxos (incloent el 0,7% de grecs ortodoxos), i el 0,8% altres cristians, així com l'1,5% musulmans, 1,3% jueus; 0,6% budistes, 0,3% hindús i sikhs el 0,1%. Un 5,8% de la població va dir que no tenia cap afiliació religiosa (inclòs el 5,6% que va dir que no tenien cap religió en absolut).