Guerra dels Trenta Anys: diferència entre les revisions

Després de la caiguda de [[Salses]] en mans franceses s'ordenà la mobilització catalana,<ref>Jesús Mestre i Godes, ''Breu història de Catalunya''</ref> amb un rebuig total, i Olivares va manar que es prescindís de les [[Constitucions catalanes]]. La [[Diputació del General de Catalunya|Diputació del General]], el [[Consell de Cent]] i altres institucions mantingueren una tropa equipada i sostinguda d'uns 12.000 catalans durant el [[1639]]: Tercios de la Diputació, Ciutat de Barcelona, Duc de Cardona, Marquès de Aytona, 1r Provincial (Mestre de Camp Lluís de Peguera), 2n Provincial (Mestre de Camp Josep de Rocabertí), 3r Provincial (Mestre de Camp Gabriel de Llupià), 4t Provincial (Mestre de Camp Ramón Xammar) i 5e provincial (Mestre de Camp Agustí de Guilla), amb les companyies de cavalleria de Bernard Oms, Melcior Gallart, Alfons Gastany, Joan de Pelaynich i Lluís Sitjà. FinalmentperFinalment es va aconseguir la reconquesta del [[castell de Salses]] i la resta del [[Rosselló]] a principis del [[1640]], cosa que fa pensar que en realitat hi foren destinats més de 20.000 homes. Els rossellonesos alçaren el sometent per tal d'ajudar les tropes reials. Molts hi moriren a causa, principalment, de malalties com la pesta<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Apunts ruta 1640 |url= |llengua= |editorial=Histocat |data= |pàgines= |isbn=}}</ref>