Amèrica Central: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Millora d'edició.
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
L{{'}}'''Amèrica centralCentral''' (en castellà: ''Centramérica'', ''América Central'') és la regió geogràfica dins el continent d'[[Amèrica]] compresa entre [[Amèrica del Nord]] i [[Amèrica del Sud]]. Està envoltada per l'[[oceà Pacífic]] i l'[[oceà Atlàntic]]. Políticament es divideix en set països independents: [[Guatemala]], [[Belize]], [[El Salvador]], [[Hondures]], [[Nicaragua]], [[Costa Rica]] i [[Panamà]]. La població total d'Amèrica centralCentral és 42.688.190 habitants (2012).
 
Amèrica centralCentral té una superfície de 523,780 quilòmetres quadrats (202.230 milles quadrades),<ref>"Central America: strategic information". [https://books.google.com.gt/books?id=9AWWBQAAQBAJ&pg=PA8&lpg=PA8&dq=Central+America+has+an+area+of+523,780+square+kilometers&hl=es#v=onepage&q=523%2C780%20&f=false Central America economic integration and cooperation handbook]. Volume 1: Strategic information, organizations and programs (2013 ed.). Washington, D.C.: International Business Publications, USA. 2013. p. 8. {{ISBN|1-4387-4280-0}}</ref> o gairebé 0,1% de la superfície de la Terra. És part de la [[Mesoamèrica]], tresor de biodiversitat, que s'estén des del nord de [[Guatemala]] pel centre de [[Panamà]]. A causa de la presència de diverses falles geològiques actives i l'arc volcànic centreamericà, hi ha una gran quantitat d'activitat sísmica a la regió.
 
== Història ==
Línia 10:
=== Colonització i època colonial ===
[[Fitxer:Alvarado.jpeg|miniatura|esquerra|Don Pedro de Alvarado]]
A partir de 1524, Amèrica centralCentral és colonitzada pels [[Espanya|espanyols]]; el major colonitzador va ser [[Pedro de Alvarado]], que arribà a dominar Guatemala, Belize, i El Salvador. [[Hernan Cortés]] dominà Hondures (a part de Mèxic). [[Francisco Hernández de Córdoba (fundador de Nicaragua)|Francisco Hernández de Córdova]] dominà Nicaragua, [[Gil González Dávila]] dominà Costa Rica i [[Vasco Núñez de Balboa]] dominà Panamà. Amb la conquesta hispànica, aquests pobles van ser assimilats o destruïts i va instal·lar-se una cultura mestissa, de forta influència espanyola, sota el poder de Guatemala.<ref name="Gómez Carrillo"/>
 
La [[capitania General de Guatemala]] va cobrir tots els països d'Amèrica centralCentral, amb excepció de Panamà, i n'era la principal ciutat Santiago de los Caballeros (avui, [[Antigua Guatemala]]), on també estava establerta la Real Audiència.<ref name="Gómez Carrillo"/>
 
Durant l'època colonial, els indígenes estaven sotmesos a l'encomana i esclavitud, per la qual cosa la població indígena es va reduir significativament, a més de la barreja entre alguns colons espanyols juntament amb dones indígenes, que va produir una nova ètnia a la regió, l'ètnia mestissa.<ref>Martínez Peláez, Severo (1990). La patria del criollo; ensayo de interpretación de la realidad colonial guatemalteca. México: Ediciones en Marcha.</ref>
Línia 18:
Per al {{segle|XVIII|s}}, l'ordre social era de la manera següent: peninsulars (espanyols, la classe dominant), criolls (fills d'espanyols nascuts a la regió, eren adinerats però no tenien poder), mestissos (fills d'espanyols, indígenes, de classe mitjana o pobra), indígenes (originaris de la regió, eren treballadors), esclaus (negres i mulats, els nous esclaus).<ref>[https://es.scribd.com/doc/103009222/Organizacion-Social-en-la-Epoca-de-la-Colonia Organización Social en la Época de la Colonia] ''Scribd''.</ref>
 
La intervenció anglesa a Amèrica centralCentral, va fer que la capitania General de Guatemala perdés territoris, dels quals van incloure Belize, el nord d'Hondures i la costa atlàntica de Nicaragua (anomenaren aquesta regió ''[[Hondures Britànica]]''). Alguns anglesos ja estaven apoderant-se de la costa atlàntica de Guatemala i Costa Rica, davant de les batalles entre els espanyols i anglesos. Espanya recuperà gairebé tots els territoris amb excepció de Belize.<ref>Charles Knight, ed. (1866). [http://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=nyp.33433000064802;view=1up;seq=120 "British Honduras"]. Geography. English Cyclopaedia 3. London: Bradbury, Evans, & Co.</ref>
 
=== Independència ===
Línia 25:
[[Espanya]] estava en un estat difícil a causa de la [[invasió napoleònica]], la qual cosa deslligà el desig de la independència absoluta d'Espanya. Més tard, es van armar dos grups grans que hi estaven en contra: els [[liberals]] (criolls i mestissos amb bona educació) que volien la independència, els [[conservadors]] (criolls i el clergat catòlic), els qui volien seguir amb el domini espanyol.
 
La independència va ser declarada formalment el 15 de setembre de 1821, i fou l'espanyol Gabino Gainza el primer governant de la Federació Centreamericana. Entre 1822 i 1823, Amèrica centralCentral passà a ser part de l'[[Primer Imperi Mexicà|Imperi mexicà]] liderat per [[Agustin d'Iturbide]], encara que per motius de conflicte, l'Imperi mexicà es va dissoldre.<ref>FLACSO (1993). Historia General de Centroamérica. Facultad Latinoaméricana de Ciencias Sociales. {{ISBN|8486956315}}</ref>
 
A partir dels anys 1840, els estats que conformaven la Federació Centreamericana es tornen repúbliques independents.
 
=== Dictadures ===
Entre algunes dictadures d'Amèrica centralCentral, hi ha les següents:
 
* [[Manuel Estrada Cabrera]] (1898-1920)
Línia 41:
A la segona meitat del {{segle|XX|s}}, es van desencadenar guerres a la regió producte de la [[Guerra Freda|guerra freda]].
 
La influència [[comunista]] russa a Amèrica centralCentral es va veure molt creixent a [[Nicaragua]] i [[Guatemala]], davant la qual cosa la [[CIA]] i el govern dels [[Estats Units]] va intervenir de diferents maneres per evitar que es tornessin països comunistes.
 
A [[Guatemala]] la guerra civil durà 36 anys (1960-1996), entre el govern i els guerrillers, deixant un saldo de més de 300.000 comunitats indígenes arrasades.
Línia 57:
 
=== Hidrografia ===
A Amèrica centralCentral, els rius són curts i corresponen principalment al vessant [[Oceà Atlàntic|atlàntic]]. Aquests rius compleixen diverses funcions, servint fins i tot com a fronteres; tal és el cas dels rius Segòvia o Coco (entre Hondures i Nicaragua), el riu Motagua (entre Guatemala i Hondures), el [[riu Usumacinta]] (entre Guatemala i Mèxic), el riu Sant Joan de Nicaragua (entre Costa Rica i Nicaragua) i el riu Sixaola (entre Costa Rica i Panamà). En aquesta regió, destaquen per la seva extensió els llacs nicaragüencs ([[llac de Nicaragua]] i llac de Managua) i el llac Gatún, situat al canal de Panamà.
 
== Població ==
Línia 187:
== Economia ==
[[Fitxer:Panorama de Ciudad de Guatemala desde mirador..jpg|miniatura|esquerra|[[Ciutat de Guatemala]]: és la ciutat més desenvolupada de la regió]]
Amèrica centralCentral és una economia en vies de desenvolupament; l'economia es basa principalment en activitats primàries, com [[agricultura|l'agricultura]]; els principals productes que Amèrica centralCentral exporta són el [[cafè]], [[banana]], [[arròs]], [[sucre]], [[mel]], etc.; una altra activitat econòmica important és la [[mineria]], la regió és rica pel que fa a pedres precioses: [[or]], [[níquel]], [[coure]], [[plata]], [[rubí]], [[maragda]], [[Jade (mineral)|jade]], etc. [[Nicaragua]] és el país amb major recursos miners, la mineria és utilitzada com a [[exportació]] en aquest país. El [[pesca|sector pesquer]] en la regió produeix al voltant de 1.500 milions de dòlars per any; les espècies de peix més exportades són la [[tonyina]], [[gambeta]] i [[Llagosta (crustaci)|llagosta]].<ref>[http://www.nuestromar.org/noticias/politica_y_economia_082009_25234_america_central_el_sector_pesquero_produce_1_500 América Central: el sector pesquero produce 1.500 millones de dólares anuales]</ref> Tot i haver crescut la urbanització, encara hi ha àmplies àrees molt rurals; els països amb major creixement industrial són Panamà i Guatemala, que tenen inversió de països industrialitzats. La major economia a Amèrica centralCentral és Guatemala, que també és la desena a [[Amèrica Llatina]], el país té un [[PIB]] de gairebé 120 milions de dòlars;<ref name="FMI PIB (PPA)">{{ref-web|url= http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2015/01/weodata/weorept.aspx?sy=2014&ey=2014&scsm=1&ssd=1&sort=subject&ds=.&br=1&pr1.x=65&pr1.y=8&c=512%2C668%2C914%2C672%2C612%2C946%2C614%2C137%2C311%2C962%2C213%2C674%2C911%2C676%2C193%2C548%2C122%2C556%2C912%2C678%2C313%2C181%2C419%2C867%2C513%2C682%2C316%2C684%2C913%2C273%2C124%2C868%2C339%2C921%2C638%2C948%2C514%2C943%2C218%2C686%2C963%2C688%2C616%2C518%2C223%2C728%2C516%2C558%2C918%2C138%2C748%2C196%2C618%2C278%2C624%2C692%2C522%2C694%2C622%2C142%2C156%2C449%2C626%2C564%2C628%2C565%2C228%2C283%2C924%2C853%2C233%2C288%2C632%2C293%2C636%2C566%2C634%2C964%2C238%2C182%2C662%2C453%2C960%2C968%2C423%2C922%2C935%2C714%2C128%2C862%2C611%2C135%2C321%2C716%2C243%2C456%2C248%2C722%2C469%2C942%2C253%2C718%2C642%2C724%2C643%2C576%2C939%2C936%2C644%2C961%2C819%2C813%2C172%2C199%2C132%2C733%2C646%2C184%2C648%2C524%2C915%2C361%2C134%2C362%2C652%2C364%2C174%2C732%2C328%2C366%2C258%2C734%2C656%2C144%2C654%2C146%2C336%2C463%2C263%2C528%2C268%2C923%2C532%2C738%2C944%2C578%2C176%2C537%2C534%2C742%2C536%2C866%2C429%2C369%2C433%2C744%2C178%2C186%2C436%2C925%2C136%2C869%2C343%2C746%2C158%2C926%2C439%2C466%2C916%2C112%2C664%2C111%2C826%2C298%2C542%2C927%2C967%2C846%2C443%2C299%2C917%2C582%2C544%2C474%2C941%2C754%2C446%2C698%2C666&s=PPPGDP&grp=0&a=| consulta=16/09/2015|títol=Países de América Latina por PIB (PPA)| editor=Fondo Monetario Internacional}}</ref> d'altra banda, Panamà conté el major IDH de la regió, 0,765,<ref>[http://www.datosmacro.com/idh/panama Panamá - Índice de Desarrollo Humano - IDH]</ref> un dels més alts d'[[Amèrica Llatina]], però, amb excepció de Costa Rica i Panamà, la resta dels països tenen molts problemes de [[pobresa]] i [[Desigualtat social|desigualtat]]. Hondures és el país més pobre de la regió, un 60% viu en pobresa, seguit de Guatemala, Nicaragua, Belize i El Salvador.<ref name="CIAPV">{{ref-web|url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2046.html |títol= CIA&nbsp;— The World Factbook -- Field Listing&nbsp;— Population Below Poverty Line| consulta=2008-02-20}}</ref> Gran part de la població econòmicament activa és de l'[[economia informal]]. [[Fitxer:Isla del Coco-chatham beach.jpg|miniatura|Patrimoni de la Humanitat, l'[[Illa del Coco]] és una de les destinacions naturals més destacats de Costa Rica]]
 
El [[turisme]] és molt important en la regió, que contribueix a gran part del PIB centreamericà. [[Costa Rica]] és el país més visitat de la regió, a causa de la diversitat de riquesa natural que conté el país. Panamà té les millors aerolínies per a turisme; un altre important país de turisme és Guatemala, i l'[[Antigua Guatemala]] i el [[llac d'Atitlan]] en són els llocs més visitats; els principals receptors de turisme a la regió són [[Estats Units]], [[Canadà]], el [[Regne Unit]], la [[Xina]], [[França]], [[Alemanya]], [[Mèxic]], [[Xile]] i [[Colòmbia]]; recentment han augmentat visitants d'[[Espanya]], [[Corea]], [[Rússia]], [[Austràlia]] i l'[[Índia]].