Revisió del 21:31, 21 gen 2020 modifica Macondo (discussió \| contribucions) Autopatrullats 20.395 edits →‎Composició de la Corporació Municipal ← Edició anterior		Revisió del 17:25, 3 març 2020 modifica desfés Josep Lluís (discussió \| contribucions) 3.206 edits m deixalles > restes (arqueologia, no fem) Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 15: == Història == Tot i que a la cova de l'Avellanera hi ha algunes ~~deixalles~~restes [[Prehistòria\|prehistòriques]], la primera prova de població és una antiga alqueria islàmica el nom de la qual prové de l'àrab ''Catadaur'' que significaria "propietat del Daur". En [[1238]], [[Jaume I]] fa donació de Catadau, Vall d'Alcalano i Alumber ([[Llombai]]) a Guillem de Galaubia i així queda reflectit en el [[Llibre del Repartiment]]. En 1357 va comprar-lo Roman de Riusec i després passà successivament als Centelles i als [[família Borja\|Borja]] dintre del marquesat de Llombai. En [[1522]] fou saquejat pels [[Germanies\|agermanats]] d'[[Alzira]]. En [[1609]], segons el [[Cens de Caracena]], comptava amb 130 cases de moriscos, l'expulsió dels quals va produir la despoblació de Catadau fins al [[1611]] en què es va concedir carta pobla: l'1 de juny de 1611 s'hi assentaren quaranta-dos noves famílies procedents d'àrees pròximes mitjançant establiments emfitèutics. Línia 21: Entre els anys 1705 i 1707 ([[Guerra de Successió]]) els seus habitants no van satisfer les seues càrregues senyorials; va ser després de la recuperació del control borbònic ([[batalla d'Almansa]]) quan s'hi va restablir l'orde, encara que l'activitat dels miquelets austriacistes degué continuar fins a 1714. La repressió borbònica es va concentrar en aquells llauradors que exerciren càrrecs municipals durant la contesa. Des d'aleshores, els oficials municipals varen ser més estretament vigilats per la senyoria.<ref>Ardit, Manuel (2004). ''Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX.'' Catarroja - Barcelona: Editorial Afers, pàgina 512.</ref> La continuïtat del règim senyorial durant el [[segle XVIII]] va ser una realitat cada volta més qüestionada. Els fraus en la partició de collites i les rompudes sense permís s'hi troben àmpliament documentades durant aquell segle de creixement demogràfic sostingut. Enmig d'un clima d'oposició antisenyorial, l'any 1733 els veïns de Catadau mamprengueren un llarguíssim plet contra el [[Ducat de Gandia\|duc de Gandia]] i [[Marquesat de Llombai\|marqués de Llombai]] per a la incorporació del Marquesat a la Corona, que més tard abandonarien el veïns de Llombai i d'Alfarb. El litigi acabà el 1806 amb la segregació de Catadau del Marquesat i la seua incorporació a la Corona. Catadau recuperava així el domini directe de les terres i la Corona rescatava la jurisdicció, les regalies i el terç delme.<ref>Ardit, Manuel (2004). ''Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX.'' Catarroja - Barcelona: Editorial Afers, pàgina 591.</ref> En [[1843]] la seua parròquia ~~assoleix~~va aconseguir la independència de la de Llombai. El 22 de juny de 1851 el ''Diario Mercantil de Valencia'' informava del bateig en l'església de Catadau d'una xiqueta, Luisa Boulet y Vera, filla dels marquesos de Liédena, que residien a Catadau i estaven emparentats amb la família reial. A Catadau també va nàixer el 1830 Joaquín Rodríguez Valcárcel del Castillo, comte de Pestagua, diputat moderat i militar. L'aveïnament d'aristòcrates sembla ser, en part, conseqüència de l'esmentat procés judicial d'incorporació a la Corona. == Demografia ==

Catadau: diferència entre les revisions