Mantell (roba): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m Bot: adobant enllaços trencats a la GEC |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Marededéu de Sallent de Sanaüja.jpg|miniatura|Mare de Déu del segle XIV amb mantell]]
[[Fitxer:Francisco Goya - Portrait of Ferdinand VII of Spain in his robes of state (1815) - Prado.jpg|miniatura|Home amb mantell reial (''Retrat de [[Ferran VII]]'', de [[Francisco de Goya y Lucientes|Goya]])]]
Un '''mantell''' és una peça de roba en forma de capa subjecta al [[cap (anatomia)|cap]] o a les [[espatlles]].<ref name=encat>
En general, un mantell que cobreix tot el cos formant ròssec sol ser insígnia del poder [[rei]]al o d'un orde [[militar]].<ref name=encat/> Alguns tipus de mantells diferenciats són la [[Mantellina (roba)|mantellina]], l'[[abrigall]], el [[Barnús moresc|barnús]], la [[lacerna]], el [[pal·li]], la [[toga]] o el [[Xal (roba)|xal de Caixmir]].<ref name=encat/>
Línia 8:
El mantell era una peça d'abrigar per a homes i dones que els [[iber]]s portaven sobre una túnica, que era la peça principal del seu vestit. Per als moments de més fred el mantell cobria tot el cos, fins i tot podia tindre [[caputxa (indumentària)|caputxa]]. Tant els mantells com les túniques s'arreplegaven a l'altura del muscle o es tancaven en l'escot, amb una agulla que es denomina ''fíbula''. El mantell podia estar fet de [[lli]] o de drap.<ref>[http://62.43.204.203/pdo/ppdo-shostd.php3?i_pdo=5577&g_idioma=v&i_url=/mcb/pmcb-puig.php3&prversion=1 La cultura dels ibers] Ajuntament de Benicarló</ref> Els faraons [[egipcis]] portaven un mantell al cap, cobrint el cabell i que va per darrere de les orelles: es diu ''[[klaft]]''.
A l'[[antiga Grècia]] era habitual posar-se un mantell per sobre de la resta de roba en sortir de casa. Els genets i els joves en düien un de curt que es diu ''[[clàmide]]'' i que es cordava sobre una part de l'espatlla. Quan feia fred duien un mantell molt més llarg, l'[[himatió]]. Les dones portaven un mantell llarg fins als peus que es coneixia amb el nom de ''[[peple]]''. Amb el temps, sobretot a les classes acomodades, els teixits es van anar fent cada cop més refinats, com per exemple, de seda. La indumentària [[antiga Roma|romana]] fou en general una derivació de la grega, el mantell romà tenia complicacions noves i va passar a dir-se ''[[toga]]''.<ref>
Els mantells als [[Països Catalans]] eren molt habituals a l'[[edat mitjana]], època a la qual en general tenien gran importància les peces de vestir que es portaven sobre la roba, no només per a abrigar-se sinó també a l'estiu. També era molt habitual que les [[dones]] s'ornamentessin el cap amb [[lligadura (indumentària)|lligadures]]. Pel fet de ser peces més exteriors eren les peces que concentraven major ornamentació i riquesa de la indumentària. Presentaven diverses formes i podien ser mencionades amb diversos mots, però de totes aquestes peces exteriors el mantell és el més esmentat als documents escrits. El mantell estava molt generalitzat en [[homes]] i [[dones]] de totes les classes socials, i se sap que en aquesta època hom podia cobrir-se el cap amb ells. Al [[segle XIII]] estaven cordats a les espatlles però més endavant es corden davant, per mitjà de cordons, [[fermall]]s, [[teixell]]s o [[afiblall]]s. Els pobres i els que feien penitència els portaven de burell gruixut i els més luxosos eren de drap d'[[or]], però podien ser d'altres teixits. Estaven folrats amb pell o amb [[sendal]], el folre podia estar molt ricament ornamentat i fins i tot ser més important que l'exterior.<ref name=isidra>''La indumentària civil catalana: segles XIII-XV'', Isidra Maranges i Prat, [[Institut d'Estudis Catalans]], [[1991]]. {{ISBN|8472831892}} </ref> A l'època medieval els homes i dones d'altres pobles [[europeus]], [[anglosaxons]] i [[Imperi Carolingi |carolingis]], per exemple, també vestien mantells.
| |||