Pantà de Rialb: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: adobant enllaços trencats a la GEC |
|||
Línia 12:
Els seus principals destinataris són els [[canal d'Urgell|canals d'Urgell]] i [[canal Segarra-Garrigues|Segarra-Garrigues]],<ref>{{ref-web |url=http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/desenvolupament-rural/infraestructures-agraries/dar_regadius/regadiu-segarra-garrigues/#bloc3 |consulta=31 desembre 2019 |títol=Regadiu Segarra-Garrigues |editor=Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació}}</ref> aquest darrer en fase de construcció, a més de proveir d'aigua uns 80 nuclis de població. El pantà és gestionat per la [[Confederació Hidrogràfica de l'Ebre]]. A més a més, l'any [[2006]] es posà en funcionament la [[central hidroelèctrica]] de Rialb i la seva subestació contigua.
La construcció del pantà, que té els primers antecedents en un projecte dels [[anys seixanta]], ha tingut una realització dificultosa, ja que durant trenta anys hom l'anà posposant per motius diversos. En el retard hi ha tingut un gran pes la tenaç oposició al desallotjament i el trasllat d'alguns o la totalitat dels habitants (un total d'unes 300 persones) dels municipis afectats i d'agregats seus ([[Miralpeix (Tiurana)|Miralpeix]] per [[Tiurana]] i [[Castellnou de Bassella]], la [[Clua d'Aguilar]] i [[Aguilar de Bassella]]), com també la prevista desaparició sota les aigües de les terres més baixes i més fèrtils.<ref>
D'altra banda, està previst construir una contrapresa a la cua de l'embassament en el sector d'[[Oliana]], [[Peramola]] i [[Bassella]]. Aquesta obra dotaria aquesta zona d'una làmina d'aigua permanent, on també hi ha projectat crear-hi un espai lúdic i esportiu.<ref>[http://www.ccau.cat/Premsa/2004/20041028cua_embassament.htm CCAU,] nota de premsa.</ref>
| |||