Aglàbides: diferència entre les revisions

Els '''aglàbides''' o '''Banu Àghlab''' —en [[àrab]] '''الأغالبة''', ''al-aḡāliba'', o '''بنو الأغلب''', ''Banū al-Aḡlab''—, originaris dels [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]], foren una [[dinastia]] [[Àrabs|àrab]] que va governar [[Valí d'Ifríqiya|governar Ifríqiya]] del [[800]] al [[909]].

El govern hereditari els fou confiat pel [[califa]] [[Harun ar-Raixid]] el 800. L'acord establia que l'[[emir]] d'Ifríqiya renunciava a la subvenció del califat i a més havia de pagar a Bagdad 40.000 [[dinars]]. El primer emir, [[Ibrahim ibn al-Àghlab]], fou un bon diplomàtic i home d'estat, que va rebre ambaixadors de [[Carlemany]] i del patrici Constantí de Sicília (vegeu: [[Abbasiyya]]); va lluitar contra els kharigites que dominaven el sud d'[[Ifríqiya]], l'[[Aurès]] i el [[Magrib]] central.

Els àrabs del ''[[jund]]'' que formaven les guarnicions, mai van ser prou obedients a la dinastia i Ibrahim va haver de reprimir dues revoltes: la de Hamdis ibn Abd-ar-Rahman al-Kindí ([[802]]) i la d'Imran ibn MukhalladMukhàl·lad ([[809]]); ambdues van tenir fort suport a la ciutat de [[Kayrawan]] i Ibrahim ja ho havia previst i havia fundat una capital una mica al sud, Al-[[Abbasiyya]] o Alal-KasrQasr al-KadimQadim, poblada pels àrabs del ''djund[[jund]]'' més fidels, i per esclaus negres.

La revolta més greu dels àrabs del ''djundjund'' fou durant el govern de [[Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim]] ([[817]]-[[838]]) dirigida per Mansur ibn Nasr al-Tunbudhí, que dominava el castell de Tunbudha, al costat de [[Tunis]], i al que van secundar molts caps àrabs ([[824]]) i van dominar després de diverses lluites amb resultats alterns, tot el país menys [[Gabes]] i la seva regió, però l'emir va poder sufocar la revolta amb l'ajut dels berbers[[amazics]] del [[Jarid]], i el cap rebel es va rendir i fou executat. Per pacificar el país es va dictar una amnistia i es va començar la conquesta de [[Sicília]] (el 827) desviant així als guerrers cap a una empresa exterior, arribant a [[Setge de Roma (846)|amenaçar Roma]] el [[846]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kreutz |nom=Barbara M. |títol=Before the Normans: Southern Italy in the Ninth and Tenth Centuries |url=https://books.google.es/books?id=P-ucSSZrJ0YC&pg=PA26&dq=846+rome&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiL_Nzo7d7LAhWJbxQKHaSBBMoQ6AEIODAD#v=onepage&q=846%20rome&f=false |llengua=anglès |editorial=University of Pennsylvania Press |data=2011 |pàgines=26 |isbn=081220543X}}</ref>

Les predicacions xiïtes d'[[Abu-Abd-Al·lah aix-Xií]] que van guanyar suport sobretot entre els berbersamazics [[kutama]], va posar fi a la dinastia i va donar pas a l'establiment dels [[fatimites]].