Gioachino Rossini: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m Enllaços interns |
||
Línia 12:
* 1822 Es casa amb la prima donna [[Isabella Colbran]]. Rossini visita Viena i coneix a [[Ludwig van Beethoven]].
* 1823 Viatja a [[París]] i [[Londres]], on és molt cèlebre.
* 1824 Es fa càrrec de la gestió del [[Théâtre-Italien de París|Théâtre Italien]] de [[París]]. En els següents revisa diverses de les seves obres per a París.
* 1828 Composició de la seva última òpera còmica: ''[[Il conte Ory]]''.
* 1829 ''[[Guillaume Tell]]'' es va estrenar a París. Rossini es retira de la seva carrera com a compositor d'òpera.
Línia 236:
Sembla que Rossini va projectar una o dues òperes que s'havien d'estrenar a la capital anglesa. Una hauria d'haver estat ''Ugo, re d'Italia'', però la fallida de la gestió el 1824 l'obliga a abandonar Londres i tornar a París. No hi ha rastre d'aquesta òpera<ref name=ROF /> i aquest és un dels grans misteris de la producció de Rossini. Com a curiositat, el 9 de juny de 1824, a Londres, va cantar la part de tenor d'Apollo en la seva cantata ''Il pianto delle Muse in morte di Lord Byron''.<ref name=ROF />
[[Fitxer:Heim - Sosthène Ier de La Rochefoucauld (1785-1864).jpg|miniatura|[[Sosthène de La Rochefoucauld]], director de les Belles Arts amb [[Carles X de França]], que va contractar a Rossini com a director musical del [[Théâtre-Italien de París|Théâtre Italien]] de [[París]] el 1824]]
De retorn a París, Rossini fou festejat per tots costats. Les seves òperes havien arribat al cim de la popularitat. El 26 de novembre de 1824 és nomenat ''Directeur de la musique et de la scène'' del [[Théâtre-Italien de París|Théâtre Italien]] de [[París]].<ref name=ROF /> Es va instal·lar al número 2 del carrer ''Chaussée d'Antin'', on abans hi havien viscut [[Jacob Grimm|Grimm]] i [[Mozart]].<ref name="LV 271292">{{ref-notícia|cognom=Caballero|nom=Oscar|títol=Rossini, el tricentenari d'un vago genial|publicació=La Vanguardia|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1992/01/17/pagina-49/33532878/pdf.html|data=27 de desembre de 1992}}</ref> Hi va viure durant més de vint anys.
[[Fitxer:Paris Theatre Italien c1840.jpg|miniatura|esquerra|El Théâtre Italien al voltant de 1840]]
Per què es va instal·lar a París, una ciutat en aquell temps poc musical? Si bé no el lligava res a Pesaro, d'on la seva família va marxar quan ell tenia cinc anys, ni a Milà, que va xiular ''[[Il turco in Italia]]'', ni a Roma, que es va carregar totes les seves estrenes, tampoc era molt lògic que es decidís per París. La culpa la va tenir el vescomte [[Sosthène de La Rochefoucauld]], mecenes que li va oferir una suma esbojarrada per l'època, 40.000 francs anuals, per dirigir el Théâtre Italien i estrenar cada any una opereta i una òpera.<ref name="LV 271292" />
| |||