Théâtre-Italien de París: diferència entre les revisions

Els còmics italians van tornar a París el 1716, sota la regència entre la mort de Lluís XIV i el començament del regnat de [[Lluís XV de França|Lluís XV]], i van aprofitar la protecció del [[Ducat d'Orleans|duc d’Orleans]] per a reprendre les seves actuacions, sota la direcció de Luigi Riccoboni, a l’Hotel de Borgonya. La primera obra francesa del seu repertori fou ''Le Naufrage au Port-à-l'Anglois'' (1718) de Jacques Autreau. Amb una renda anual de 15.000 lliures, enriqueixen el seu repertori al llarg dels anys i apropant-se al repertori líric, van competir amb la companyia de l’Òpéral'[[Opéra-CòmicaComique]] de Jean Monnet.

Aquesta competència va comportar la fusió de les dues companyies el 1762, sota el nom de ''Comédie-Italienne'' (''Comedia-Italiana'') o ''Opéra-Comique-Italien'' (''Òpera Còmica Italiana''). Però després d'un decret de 1779 que prohibia les comèdies en italià, es va haver de substituir per la d'''ÒperaOpéra-CòmicaComique'', on els artistes francesos eren ja la majoria. Els últims còmics italians que quedaven a la companyia van tornar a Itàlia.

A l'estret carrer de Mauconseil, l'''ÒperaOpéra-CòmicaComique'' inaugurà la seva nova sala el 28 d'abril de 1783, una sala construïda per l'arquitecte Jean-François Heurtier a l'Hotel del duc de Choiseul (al 2n districte de París). Es deia ''[[Théâtre Favart]]'', més tard ''ÒperaOpéra-CòmicaComique Nacionalnational''.

Aviat sorgí una nova competència: el 26 de gener de 1789 Léonard-Alexis Autié, perruquer de la reina [[Maria Antonieta d'Àustria|Maria-AntoinetaAntonieta d'Àustria]] i el violinista [[Giovanni Viotti|Giovanni Battista Viotti]], van desembarcar des de [[Torí]] al capdavant d’una nova companyia italiana, obtenint del rei [[Lluís XVI de França|Lluís XVI]] el privilegi d’explotar de nou el repertori d’òperes còmiques franceses i italianes. La companyia, batejada com a ''Théâtre de Monsieur'' (''Teatre de MonseñorMonsenyor'') per la protecció que li oferia [[Lluís XVIII de França|MonseñorMonsenyor el germà del rei]] (futur [[Lluís XVIII]]), es va instal·lar a la Sala de Màquines del [[Palau de les Teuleries|Palau de les Teuleries,]] i]] més tard, el 6 de gener de 1791, al nou Théâtre Feydeau, situat a pocs metres de la Sala Favart, ara amb el nom de ''Théâtre Français et Italien de la rue Feydeau'' (''teatreTeatre francès i italià del carrer Feydeau'').