Diferència entre revisions de la pàgina «Giovanni Pierluigi da Palestrina»

m
(Canvio "director de la capella sixtina" de l'encapçalament per "cantor de la capella sixtina" tal com apareix en la biografia i tal com consta en en:wp it:wp i altres)
Va néixer a [[Palestrina]],<ref name="gec" /> població propera a Roma cap al [[1525]], que en aquells dies formava part dels Estats Vaticans. Les seves aptituds musicals el van portar de nen a formar part del cor de la [[Basílica de Santa Maria la Major]] (''Santa Maria Maggiore'') de Roma; va estudiar amb [[Robin Mallapert]], [[Claude Goudimel]],<ref name= "Encicloèdia Espasa, vol. 26"> * Edita [[Enciclopèdia Espasa]], vol. 26. ({{ISBN|84-239-4540-5}})</ref> [[Robert de Fevin]], [[Giaccomo Coppola]] i [[Firmin Lebel]].<ref name=lukas>{{ref-llibre|cognom=Richter|nom=Lukas|títol=Historia de la Música|pàgines=116-122|editorial=EDAF|any=1983|isbn=8471661985|url=http://books.google.cat/books?id=sxATOVn7RX8C&pg=PA118&dq=palestrina&hl=ca&sa=X&ei=29SEUaeZGoK47AaVmIHIDw&ved=0CF0Q6AEwCQ#v=onepage&q=palestrina&f=false}}</ref> Ja de jove, cap al [[1544]], retornà a Palestrina per exercir d'organista de la catedral de la ciutat, sota l'advocació de Sant Agapit, on va romandre fins a l'any 1551.<ref name=infobase>{{ref-llibre|títol=Encyclopaedia of the Renaissance and the Reformation|pàgines=357|editorial=Infobase Publishing|any=2004|isbn=9780816054510|url=http://books.google.cat/books?id=VOb4hIp7EE8C&pg=PT367&dq=palestrina&hl=ca&sa=X&ei=DtaEUer1IMWB7Qa_i4GABA&ved=0CDUQ6AEwATgo|consulta=10 maig 2013}}</ref>
[[Fitxer:Giovanni Palestrina and Pope Julius III.jpg|miniatura|esquerra|Frontispici del missal de Giovanni Pierluigi da Palestrina, dedicat a [[Juli III]]. S'hi mostra el compositor presentant aquesta obra al Papa]]
Quan el bisbe de Palestrina va accedir al tron papal amb el nom de [[Juli III]], l'any 1551 va nomenar el jove Pierluigi da Palestrina [[mestre delde corcapella]] de la [[Cappella Giulia]] i cantor de la [[Capella Sixtina]] del [[Ciutat del Vaticà|Vaticà]], tot proporcionant-li una gran protecció i obviant la seva condició de seglar casat.<ref name=lukas /> Tres anys més tard, el 1554, Palestrina va publicar el seu primer llibre de [[missa (música)|misses]]. Dedicat a [[Juli III]], aquest fou el primer llibre de misses d'un compositor italià del qual es té constància.<ref name=infobase /> Palestrina també va gaudir de la protecció del successor de [[Juli III]], [[Marcel II]], qui també l'havia protegit mentre era [[cardenal]]. El seu curt mandat (22 dies) no va evitar que Palestrina l'homenatgés amb una de les seves obres més cèlebres, la ''Missa Papae Marcelli'',<ref name="gec" /><ref name=lukas /> a sis veus,<ref name="santillana43">[[#santillana|DDAA 2005]]: p. 43</ref> interpretada per primer cop a [[Roma]] el 21 d'abril de 1565.<ref name=lavoix>{{ref-llibre|cognom=Lavoix|nom=Henri|títol=Historia de la música|pàgines=125|editorial=Maxtor|any=2008|isbn=8497613910|url=http://books.google.cat/books?id=Har2ZBLktEQC&pg=PA124&dq=palestrina&hl=ca&sa=X&ei=e9WEUdVxhtDsBpPMgHg&ved=0CDQQ6AEwATgK#v=onepage&q=palestrina&f=false|consulta=10 maig 2013}}</ref> Tanmateix, el compositor va deixar de gaudir del favor papal amb l'ascens de [[Pau IV]] a la càtedra vaticana, ja que aquest el va destituir del seu càrrec, segons alguns per ser poc adequada la seva condició de casat, segons altres, per haver escrit [[madrigal]]s que eren peces de caràcter profà; possiblement fou per ambdues raons.
 
El [[1555]] va ser nomenat successor d'[[Orlando di Lasso]] com a [[mestre de capella]] de [[Sant Joan del Laterà]],<ref name="gec" /> on el [[1560]], segons la tradició, va escriure els seus ''Improperis''.<ref name=lukas /> Poc després, l'any 1560, va abandonar el càrrec d'aquesta església romana arran d'una discussió sobre el finançament dels músics,<ref name=infobase /> i el [[1561]] va passar a ser el mestre de capella a [[Santa Maria la Major]], a [[Roma]], on ell s'havia format de nen, i on va tenir entre altres alumnes destacats a [[Giovanni Andrea Dragoni]].<ref name= "Encicloèdia Espasa, vol. 18, 2ª. part"> * Edita [[Enciclopèdia Espasa]], vol. 18, 2ª. Part pàg. 2166. ({{ISBN|84-239-4540-5}})</ref> El [[1563]] va publicar el seu primer llibre de [[motet]]s. Per aquells anys ajudà al seu company i compositor, [[Giovanni Maria Nanino]] a fundar una Acadèmia de música, que amb el temps agafà gran renom i on es conservaren els seus plantejaments musicals.<ref name=lavoix />
8.765

modificacions