Samaritans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 85.192.76.35. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
m Bot: adobant enllaços trencats a la GEC |
||
Línia 8:
|related = [[jueus]]
}}
Els '''samaritans''' ([[etnònim]]: ''Xomronim'', que significa "l'observador" o "el que vigila")<ref>David Noel Freedman. ''The Anchor Bible Dictionary'', 5:941 (New York: Doubleday, 1996, c1992).</ref><ref>El nom ve de ''Xamar'', observar, mantenir. Els samaritans són "observants" només de la [[Pentateuc|Torà]], i ignoren la resta de la ''[[Tanakh]]'' i, ''[[a fortiori]]'', amb més raó el ''[[Talmud de Babilònia|Talmud]]''.</ref><ref>En [[hebreu]] modern: ''Xomronim'' - שומרונים, és a dir, de Xomron, de [[Samaria]], o el "israelites samaritans". Aquesta terminologia és recent, i és utilitzada per alguns samaritans per identificar-se i diferenciar-se dels jueus. De fet, els samaritans consideren els jueus com "israelites jueus", de [[Judea]].</ref> són els membres d'una comunitat etnico-religiosa originada de la barreja entre la població autòctona israelita de Samaria i els colons introduïts pels [[Assíria|assiris]] després de la destrucció de la ciutat ([[722 aC]]) provinents de Babilònia, Cut, Avà, Hemat i Sefarvaim.<ref>{{
Després de la invasió i ocupació [[assíria]] de Samaria al [[segle VIII aC]] els habitants de la zona foren deportats i a la regió es van establir nous habitants, àrabs, sirians i de [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]], que barrejats amb els que van quedar al lloc van originar la nació dels samaritans.
Línia 22:
La literatura samaritana és la [[literatura]] conreada pels samaritans en les diverses llengües que han emprat al llarg dels segles. L'[[hebreu]] fou la llengua del famós [[Pentateuc Samarità|Pentateuc samarità]], obra dels segles XI-XIV, però que ells consideren del temps de la conquesta de [[Canaan]] ({{segle|XIII}} aC) i que serveix de llengua litúrgica. Tingué una revifalla literària al {{segle|XIV}} (Yaaqov ben Ismael, Pinḥas ben Yosef, Eleazar i Abiša) i una altra al {{segle|XIX}}.<ref name="GEC" />
En [[arameu]] samarità foren escrits el ''Targum'' samarità del {{segle|IV}} i la majoria de composicions exegètiques i litúrgiques, com el ''Memar Malḳhah'' i el ''Defter'', llibre principal de la litúrgia samaritana, moltes de les oracions del qual són obra d{{'}}''Amram Dara'' ({{segle|IV|s}}). També hi foren escrites algunes obres històriques. Durant el període hel·lenico-romà (segles IV aC-IV dC) fou emprat el [[grec]], bé que n'han pervingut només uns pocs fragments literaris d'[[Corneli Alexandre Polihistor|Alexandre Polihistor]]. Una probable traducció grega del ''Pentateuc Samarità'' (''Samareitikon'') figurava en les ''Hexapla'' d'[[Orígenes]]. Finalment, d'ençà del domini musulmà, la majoria d'obres samaritanes de caràcter històric, jurídic, exegètic i gramatical foren escrites en [[àrab]]. Es destaca l'obra d'Abū-l-Fatḥ ibn Abū-l-Ḥasan ({{segle|XIV|s}}), que compilà els ''Annals del gran sacerdot Pinḥas ben Yosef''. S'inspira en l'obra de Ya'acob ben Ismael et-Tolide i en l'anomenat ''Llibre de Josuè''. Literàriament i filosòficament, les millors obres són ''Sair al-Qalb'' ('Camí del cor'), d'Ibrahim al-Kabāsī ([[1532]]), i el ''Naixement de Moisès'', d'Isma'īl al-Rumyḥ ([[1537]]). També hi ha les versions àrabs del ''Pentateuc'' de Sa'adiya Gaon (mort el [[942]]), en caràcters samaritans, i, sobretot, la d'Abū Sa'īd ({{segle|XIII}}), autor també d'un breu tractat en àrab sobre la pronunciació samaritana de l'hebreu.<ref name="GEC">{{
== Referències ==
| |||