La Pobla Llarga: diferència entre les revisions

Si bé elen l'any [[1646]] tenia al voltant de 300 habitants, a finals del [[segle XVIII]] a poques penes sobrepassava els 400;. aquestEixe escàs creixement demogràfic, motivat per les [[febres tercianes]] que des de finals del [[segle XVII]] afectaren a bona part de les poblacions de La Ribera, es correspon amb un lent creixement econòmic, que no se superarà fins que en el [[segle XIX]] es dessequen les terres pantanoses, fet que va possibilitar la introducció de nous conreus –hortícoles i [[Cítric|cítrics]], principalment–, amb la qual cosa es va entrar en una fase de prosperitat econòmica i la seua població es va quintuplicar en poc més de cent anys.

ElEn [[1919]], un any especialment conflictiu, la Pobla Llarga fou escenari d'un important enfrontament entre obrers i [[Guàrdia Civil]] que posava de manifest les miserables condicions de vida dels treballadors del camp; el mes de juliol, la [[Guàrdia Civil]] i alguns propietaris dispararen contra una manifestació, amb el resultat de cinc obrers morts i sis ferits,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Carbonell i Curell |nom=Anna |cognom2=Abad i Carilla |nom2=Montserrat |títol=Època dels nous moviments socials, 1900-1930 |url=http://books.google.cat/books?id=7AMrAQAAMAAJ&q=1919+Pobla+Llarga+guardia+civil&dq=1919+Pobla+Llarga+guardia+civil&hl=ca&sa=X&ei=MwmdUYqGLvGO7QberYCgAw&ved=0CDYQ6AEwAQ |llengua= |editorial=Enciclopèdia Catalana |data=1995 |pàgines=120 |isbn=}}</ref> al mateix temps que eren detinguts quaranta-sis manifestants.

BasadaL'economia de la Pobla Llarga ha estat basada tradicionalment en l'[[agricultura]]. En [[1798]], es van iniciar en la localitat les primeres plantacions de [[taronger.]]; si Vanbé sereren escasses, ja que tota la producció eraes consumidadestinava aal laconsum mateixapropi de la població;. peròPerò encap a l'any [[1829]], pràcticament tot el terme es dedicava ja a aquesteixe cultiu i va començarcomençava la construcció de magatzems per a la manipulació i envasatl'envasament de la taronja, per a l'enviament al mercat interior i exterior.

L'editorial [[Edicions 96]], especialitzada en [[poesia]] i [[literatura infantil]], té la seu a La Pobla Llarga.

* '''Sant Calixt''': són les festes patronals, celebrades al mes d'ocutubreoctubre, ja que el dia 14 d'aquest mes és el dia de Sant Calixt. En estes festes se celebren les festes de Moros i Cristians, cada vegada amb més participació, ja que actualment compta amb 10 comparses ), en les que s'organitzen nombroses activitats que omplin la localitat de música i color. D'entre totes les activitats que se celebren destaquen la desfilada de moros i cristians, el dia 12 d'octubre, per un recorregut pels carrers més àmplies de la localitat, per les que l'Ajuntament proporciona cadires perquè els visitants puguen gaudir de l'acte, les ambaixades entre els moros i cristians i la processó en honor de Sant Calixt, el dia 14 d'octubre, on la imatge del patró recorre els carrers de la localitat, sobre un carro tirat per dos bous, ja que segons compten els nostres avantpassats, la imatge es dirigia a la localitat veïna de Carcaixent però al seu pas per la porta de l'Església Parroquial de La Pobla Llarga, els bous que ho traslladaven es van parar, no volent continuar i per això la imatge de Sant Calixt es va quedar definitivament en La Pobla Llarga, passant a ser Sant Calixt el patró del municipi. En esta processó participen tots els membres de les comparses de moros i cristians acompanyats per grups de balls tradicionals de la nostra comarca.A més se celebra la tradicional “Volta popular amb bicicleta”, el dia 9 d'octubre, pel terme municipal, dia en què també es realitza el pregó de festes des del balcó de la Casa Consistorial. També es realitza la "Volta Popular a Peu” per un circuit pels carrers de la localitat, la qual té un gran numere de participació.

* '''Falles''': se celebren al mes de març, el dia de falles el 19 d'aquest més. EnEs aquestescaracteritzen festesper esla muntenconstrucció lesde típiquesmonuments fallesfallers, esla fanrealització lesde cercaviles falleres acompanyatsacompanyades per les bandes de música, la cavalcada del ninot, les presentacions al Monterrey i, com a fi de festa, la ''[[Cremà (falles)|cremà]]''. Des de fa uns anys, durant les festes de les Falles es realitzen diversos actes que reforcen la germanor entre les tres comissions falleres que existixen en la població: Falla Sant Josep, Falla El Castell i l'Associació Cultural Falla El Colmenar.Estos actes nous en al municipi són: la la crida des del balcó de l'Ajuntament i el sopar de Germanor i ball en el Cine Monterrey.