Sellent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 185.157.6.236. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
m Municipi valencià, puntuació, cursives, majúscules i minúscules, evitar repeticions, enllaços |
||
Línia 5:
| nom_geografia1 = [[Alzira]]
}}
'''Sellent''', o '''Sallent de Xàtiva''',<ref>{{GEC|0058203|Sallent de Xàtiva}}</ref> és un municipi [[País Valencià|valencià]] de la comarca de la [[Ribera Alta]].
== Geografia ==
=== Situació ===
Sellent
Està situat a 10 quilòmetres de [[Xàtiva]] i a 55 quilòmetres de València Ciutat, a l'extrem Sud de la comarca de la Ribera Alta i enclavat entre muntanyes, excepte a la seua part nord-oest per on s'eixampla la vall del riu Sellent que ha donat nom al poble, i que ha format amb els seus arrossegaments una conca sedimentària relativament plana.
El barranc de ''l'Horteta''
=== Localitats limítrofes ===
Línia 26:
=== Hidrografia ===
El [[riu Sellent]], afluent del Xúquer pel seu marge dret, té un recorregut de 14 quilòmetres. Naix en la part
Al llarg de la seua conca de 274 km², li
Podríem dir que és ací quan definitivament es forma el riu i rep el nom de riu Sellent. Desemboca en el [[riu Xúquer]], en el terme de Cotes, en un paratge anomenat
Té fortes crescudes a la tardor a conseqüència de pluges torrencials. En la conca hidrogràfica, el Sellent és un dels rius que més cabal punta aporta al Xúquer durant les
S'està estudiant la possibilitat de construir una [[Presa d'aigua|presa]] (hidràulica) o embassament per a regular les avingudes
=== Relleu ===
Al terme municipal destaquen les muntanyes següents:
Altres formacions del relleu són: les coves de
=== Paratges pintorescos ===
Línia 47:
== Origen i història ==
=== Prehistòria ===
No hi ha dades de l'existència humana
=== Història ===
Durant el [[segle VIII]] els musulmans van arribar a
Els musulmans van edificar l'alqueria de Sallent, així denominada; van construir un castell en el monticle o
En la conquesta de la ciutat de Xàtiva, el rei [[Jaume I]] va assentar el seu exèrcit a la zona de ''l'Estepar'' de l'alqueria de Sallent, i des d'eixe lloc atacà [[Xàtiva]], tot i que era una plaça molt important, que acabaria convertint-se en la segona ciutat del [[Regne de València]]. Amb eixa finalitat va fer una sèrie de setges contra els musulmans entre els anys 1239 i 1244, tot i que era un castell fort, dur i amb grans muralles i torrasses.
Línia 72:
S'anomena ''Sellent, així és el poble''. El seu autor és Joaquín Llácer Llácer i ha sigut editat per l'Ajuntament de la localitat. Consta de 543 pàgines escrites en valencià que tracten sobre la geografia i història locals, amb abundant informació geogràfica, acompanyada de molts plànols i fotografies del poble, terme municipal, el relleu, l'agricultura, hidrografia, etc.; també tracta de l'evolució de la població, els costums i tradicions...
Pel que fa a aspectes històrics, l'obra presenta els orígens i la reconquista del rei Jaume I, documents inèdits de la
== Política i Govern ==
Línia 192:
* Arreplega domiciliària del fem.
* Parcs i Jardins.
* Guarderia Infantil i Grup Escolar,
* Consultori mèdic.- Consultes de medicina general, de pediatria i d'ATS.
* Farmàcia.- Presta els serveis des d'agost de 1981.
Línia 204:
* Ecoparc.- Situat en la partida "'la Serretella'", per a l'abocament de residus sòlids de forma classificada i així facilitar el reciclatge.
== Gastronomia
== Festes ==
== Economia ==
Segons el botànic [[Cavanilles]],
En l'actualitat, la seua economia descansa en l'agricultura, principalment en la de regadiu, sent el taronger el cultiu primordial. La producció i exportació de la [[taronja]] és pràcticament l'única activitat mercantil i la principal aportació a l'economia local.
Linha 218 ⟶ 219:
== Demografia ==
L'origen de la població de Sellent és morisc, ja que el poble era una alqueria musulmana que
Les primeres dades de la població comencen en 1520, amb 34 cases de cristians (136 veïns). En 1609 va quedar pràcticament deshabitada l'alqueria amb l'expulsió dels moriscos, i en 1616 tan sols hi havia 3 cases ocupades (12 veïns). En 1630 va augmentar a 15 cases.
En 1852 hi havia 58 cases (200 persones). A finals del segle XIX, en 1895, hi havia 360 persones.
Començà el [[segle XX]] amb un cens de 391 veïns. En 1910 n'eren ja 415 i en 1920 augmentaren a 447 habitants, passant a 552 veïns en l'any 1930.
Però fou en la [[Dècada del 1950|dècada de 1950]] a [[1960]] quan el municipi arribà al màxim nivell de població, i la totalitat de cases de camp
En 2006, la població era de 448 habitants. El gentilici és sellentins i sellentines.
== Associacions ==
* Societat Colombicultora, fundada en 1924
* Societat de Caçadors, constituïda en 1943
| |||