Cinema digital: diferència entre les revisions

La captura digital pot emprar [[cintes de vídeo]], [[Disc dur|discs durs]], [[memòria flaix]] o qualsevol altre mitjà que permeti registrar dades digitals amb una [[càmera digital]] o de [[Càmera de vídeo|vídeo]]. Aquest procés s'ha imposat sobre el cinema analògic en els últims anys pel seu ràpid avenç tecnològic, el que ha provocat una caiguda en la resolució de les imatges.<ref>{{Ref-web|url=http://www.qubecinema.com/events/news/2013/qube-cinema-supports-cinecolor-its-transition-digital-cinema-latin-america|títol=Qube Cinema Supports Cinecolor in Its Transition to Digital Cinema in Latin America {{!}} Qube Cinema|consulta=2016-12-14|editor=www.qubecinema.com}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=How Digital Conversion Is Killing Independent Movie Theaters|publicació=Rolling Stone|url=http://www.rollingstone.com/movies/news/how-digital-conversion-is-killing-independent-movie-theaters-20130904}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20160201064107/http://www.indiewire.com/article/as-studios-abandon-35-mm-film-small-theaters-struggle-to-transition-to-digital|títol=Studios Abandon Film, Small Theaters Struggle -- And Ther {{!}} Indiewire|consulta=2016-12-14|data=2016-02-01}}</ref>

 

La transició de vídeo analògic a digital va ser precedida per la transició del cinema de l'àudio analògic al digital, amb el llançament de l'estàndard de codificació d'àudio Dolby Digital (AC-3) el 1991. La seva base principal és la transformada de cosinus discreta modificada (MDCT), un algorisme de compressió d'àudio amb pèrdues. Es tracta d'una modificació de l'algoritme de transformació del cosinus discret (DCT), que va ser proposada per Nasir Ahmed el 1972 i originalment destinada a la compressió d'imatges. El DCT va ser adaptat al MDCT per J.P. Princen, A.W. Johnson i Alan B. Bradley a la Universitat de Surrey el 1987, i els Dolby Laboratories van adaptar l'algoritme MDCT juntament amb els principis de codificació perceptiva per desenvolupar el format d'àudio AC-3 per a necessitats cinematogràfiques. El cinema als anys noranta combina normalment el vídeo analògic amb l'àudio digital.