'''''Hàjib''''' (en [[àrab]] ''' حاجب''' ''ḥājib'') fou un càrrec en diversos govern musulmans, que es podria traduir per [[camarlenc]]. Inicialment el l'''hàjib'' guardava la porta del sobirà i no deixava passar a ningú excepte les visites concertades.
El títol va evolucionar amb funcions diferents segons el lloc: al califat fou un mestre de cerimònies i del [[750]] fins al començament del {{segle|X|s}} va disputar al [[visir]] la posició principal, fins que el visir es va imposar durant el segle X. Sota els [[samànides]] el l'<nowiki/>''hàjib'' fou un intendent de palau i un comandant en cap de l'exèrcit, Sota els [[buwàyhides]] els ''hàjibs'' eren generals. Sota els [[gaznèvides]] el l'''hàjib'' era un comandant en cap de l'exèrcit (''hàjib-i-buzurg'') i un general (''hàjib''). Els [[seljúcides]] tenien ''hàjibs'' que eren funcionaris militars però no comandants suprems; els governadors provincials tenien els seus propis ''hàjibs''. Sota els [[Il-khans]] els ''hàjibs'' tornaven a ser camarlencs, tant a la cort reial com a les corts provincials, però la funció corresponia sovint a un militar. Sota els [[timúrides]] eren funcionaris de la cort de rang mitjà. Sota els [[safàvides]] el càrrec va desaparèixer.
A [[Còrdova]] el l'''hàjib'' sempre va tenir preeminència sobre el [[visir]]. El [[978]] el secretari de la cort, Ibn Abi-Àmir, va arribar a ''hàjib'' i fou conegut pel seu ''[[làqab]]'' d'Al-Mansur ([[Almansor]]) i fou el més destacat de tots els ''hàjibs''. El càrrec va subsistir als [[regnes de taifes]].
A la cort [[fatimita]] els ''hàjibs'' eren ajudants del camarlenc designat al seu torn com ''hàjib al-hujjab''. Les dinasties d'[[atabegs]] tenien ''hàjibs'' que exercien funcions militars com el govern d'una fortalesa, o funcions diplomàtiques (ambaixadors). Amb els [[mamelucs]] l'''hàjib'' era un camarlenc amb facultats limitades i més tard van agafar àmplies funcions judicials. A [[IfriquiyaIfríqiya]] el càrrec no va existir sota els [[zírides]] però es va crear sota els [[hàfsides]], com un superintendent de palau, per augmentar les seves atribucions i acabar esdevenint un primer ministre, fins al segle XIV en què va passar a ser un cap de protocol. A [[Tlemcen]] era un intendent de palau i ministre de finances. Amb el [[marínides]] era un camarlenc i exercia el càrrec un membre de la família reial.
