Delvina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{infotaula geografia política}}
m Plantilla
Línia 4:
Està situada en un turó a 320 metres sobre el nivell de la mar, a 17 km de la costa de la [[mar Jònica]]. La ciutat és gairebé un llarg carrer mercantil rodejat de camps d'oliveres i tarongers amb cases de pagès. Està dominada per les ruïnes d'una vella fortalesa probablement bizantina. A les estimacions de [[1940]] la població s'estimava en 3000 habitants. Sota els otomans fou capçalera del [[sandjak]] de Delvina. A la rodalia hi ha el lloc de l'antiga ''Phoenice'', declarada parc arqueològic el [[2005]]. El turisme ha beneficat a Saranda però no ha arribat a Delvina.
 
La seva història és desconeguda però devia arribar a certa importància doncs [[Constantí IX]] Monomac (1042-1054) hi va construir una església (Sant Nicolau = ''Kisha Shen Kollit be Mesopotam'') les restes de les quals es van conservar almenys fins a la [[II Guerra Mundial]]. La fortalesa és del mateix temps o pocs anys després i encara existeix. Al [[{{segle |XIII]]|s}} fou part del [[despotat d'Epir]] i al segle XIV estava governada per la família Delvina, que en alguns moments va estar sota influència de catalans i venecians; el [[1354]] Mehmet Ali Pasha Delvina consta com a senyor del castell i la ciutat.
 
L'otomà Sinan Pasha hi va arribar per primer cop el [[1431]]/[[1432]]. La dominació otomana es va establir al final del segle XV però mai no fou ben acceptada per la població i no es va poder considerar definitiva fins al [[1537]] en què fou dominada per Ayas Pasha. Al segle XVI fou un dels centres de l'orde de dervixos dels ''Khalwatiyya'', portada de [[Janina]] vers el 1530 per Yakub Efendi; després van seguir els ''Bektashiyya''. La mesquita principal fou la Khunkar ''djami'' fundada en temps de [[Baiazet II]] (avui ja desapareguda com altres restes musulmanes excepte la mesquita d'Hadjdji Ahmad Agha construïda el [[1872]]). Ewliya Celebi va visitar la ciutat el [[1670]] i la va considerar una gran colònia otomana.