Mantell (roba): diferència entre les revisions

Els mantells als [[Països Catalans]] eren molt habituals a l'[[edat mitjana]], època a la qual en general tenien gran importància les peces de vestir que es portaven sobre la roba, no només per a abrigar-se sinó també a l'estiu. També era molt habitual que les [[dones]] s'ornamentessin el cap amb [[lligadura (indumentària)|lligadures]]. Pel fet de ser peces més exteriors eren les peces que concentraven major ornamentació i riquesa de la indumentària. Presentaven diverses formes i podien ser mencionades amb diversos mots, però de totes aquestes peces exteriors el mantell és el més esmentat als documents escrits. El mantell estava molt generalitzat en [[homes]] i [[dones]] de totes les classes socials, i se sap que en aquesta època hom podia cobrir-se el cap amb ells. Al [[{{segle |XIII]]|s}} estaven cordats a les espatlles però més endavant es corden davant, per mitjà de cordons, [[fermall]]s, [[teixell]]s o [[afiblall]]s. Els pobres i els que feien penitència els portaven de burell gruixut i els més luxosos eren de drap d'[[or]], però podien ser d'altres teixits. Estaven folrats amb pell o amb [[sendal]], el folre podia estar molt ricament ornamentat i fins i tot ser més important que l'exterior.<ref name=isidra>''La indumentària civil catalana: segles XIII-XV'', Isidra Maranges i Prat, [[Institut d'Estudis Catalans]], [[1991]]. {{ISBN|8472831892}} </ref> A l'època medieval els homes i dones d'altres pobles [[europeus]], [[anglosaxons]] i [[Imperi Carolingi |carolingis]], per exemple, també vestien mantells.