Mantell (roba): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: adobant enllaços trencats a la GEC |
m Plantilla |
||
Línia 10:
A l'[[antiga Grècia]] era habitual posar-se un mantell per sobre de la resta de roba en sortir de casa. Els genets i els joves en düien un de curt que es diu ''[[clàmide]]'' i que es cordava sobre una part de l'espatlla. Quan feia fred duien un mantell molt més llarg, l'[[himatió]]. Les dones portaven un mantell llarg fins als peus que es coneixia amb el nom de ''[[peple]]''. Amb el temps, sobretot a les classes acomodades, els teixits es van anar fent cada cop més refinats, com per exemple, de seda. La indumentària [[antiga Roma|romana]] fou en general una derivació de la grega, el mantell romà tenia complicacions noves i va passar a dir-se ''[[toga]]''.<ref>{{GEC|0188696|indumentària}}</ref> A la [[Bíblia]] hom descriu la gent d'Israel amb mantell, els homes agafat a l'espatlla amb una fermall circular de metall i les dones un d'ample, que de vegades cobreix tot el cos des del cap.<ref>''Escrits d'arquitectura, art i política'', Josep Puig i Cadafalch, [[Institut d'Estudis Catalans]], [[2003]]. {{ISBN|8472837173}}</ref>
Els mantells als [[Països Catalans]] eren molt habituals a l'[[edat mitjana]], època a la qual en general tenien gran importància les peces de vestir que es portaven sobre la roba, no només per a abrigar-se sinó també a l'estiu. També era molt habitual que les [[dones]] s'ornamentessin el cap amb [[lligadura (indumentària)|lligadures]]. Pel fet de ser peces més exteriors eren les peces que concentraven major ornamentació i riquesa de la indumentària. Presentaven diverses formes i podien ser mencionades amb diversos mots, però de totes aquestes peces exteriors el mantell és el més esmentat als documents escrits. El mantell estava molt generalitzat en [[homes]] i [[dones]] de totes les classes socials, i se sap que en aquesta època hom podia cobrir-se el cap amb ells. Al
A [[Menorca]], al [[segle XVIII]] el mantell s'utilitzava er a abrigar-se a les ocasions especials, mentre que cada dia solien portar [[mantellina (roba)|mantellina]]. Al [[segle XIX]] el mantell menorquí (i la mantellina) van passar a convertir-se en ornaments elaborats amb teixits prims i transparents. Solien dur la cua embolcallada i per completar l'abillament del cap es posaven un floc davall les barres.<ref>[http://www.ime.cat/wp-content/arxiu/resums/187.pdf La indumentària menorquina del segle XVIII] [[Institut Menorquí d'Estudis]]</ref>
|