Revisió del 18:00, 9 març 2020 modifica Fredericg (discussió \| contribucions) 2.804 edits →‎Alguns principis: Errades gramaticals corregides Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit ← Edició anterior		Revisió del 18:08, 9 març 2020 modifica desfés Fredericg (discussió \| contribucions) 2.804 edits →‎La PNL a la comunicació: Errades gramaticals corregides Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit Edició següent →
Línia 29: == La PNL a la comunicació == [[Fitxer:VAKOG.png\|miniatura\|La PNL pretén tenir en compte l'[[estil cognitiu]] de cada persona, que pot ser visual, auditiu o cinestèsic]] [[Fitxer:Mouvements-oculaires-PNL.jpg\|miniatura\|Cada persona té patrons diferents i s'ha d'estudiar individualment, però sembla que sovint una persona que recorda o inventa una imatge (per exemple, l'àvia vestida de catwoman) tendeix a fer un cop d'ull cap amunt, si es tracta de coses auditives (sons, cançons, veus, etc.) cap als costats i si es tracta de sensacions corporals o emocions cap avall. Moltes vegades les persones dretanes miren cap a la seva esquerra (les esquerranes a la dreta) en cercar un record i cap a la dreta en crear o imaginar coses noves. Front a una vimatge visual molt clara hom tendeix a mirar al front. Estudiar els petits moviments oculars d'una persona determinada, individualment, pot donar pistes de quin estil cognitiu està fent servir i quin li l'estimula més, cosa que ~~si es vol~~ es pot aprofitar per a enviar-li els seus estímuls preferits (per exemple, "mira,..." si és visual o "escolta,..." si és auditiu.]] Per a la PNL la comunicació es basa en els sentits, que són els que perceben l'exterior i envien dades al cervell. De tota la realitat exterior el cervell es representa un mapa amb la informació que li interessa i representada tal com li interessa, és a dir que aquesta passa per un filtre d'informacions anteriors, interessos i expectatives, pors i preocupacions, creences, conviccions i altres factors. Línia 35: La PNL parteix de la base que sempre estem comunicant, encara que no diem ni fem res. Només els 7% de la comunicació és el significat verbal del que es diu.{{CC}} L'actitud és important, i el com es diu, tant a nivell verbal i paraverbal com de comunicació no verbal. Cal fer atenció doncs a com s'escullen les paraules, el to de veu que s'empra, la gestió de les emocions, l'expressió facial i el llenguatge corporal entre altres coses.{{CC}} Una tècnica de PNL per a una bona comunicació és crear sintonia. Això es pot fer inconscientment en circumstàncies òptimes i, ~~sinó~~si no és així, la PNL proposa provocar-la de manera artificial. Es tractaria d'acompanyar els comportaments verbals (per exemple, una falca) i no verbals favorits de l'altra persona amb una acció pròpia, que pot ser una respiració acompassada, una postura, un gest facial, un moviment corporal, un aspecte vocal (la velocitat, el volum, el ritme, l'entonació, etc.), etc.{{CC}} Hom pot estudiar la manera de comunicar de l'altre per a detectar els seus sistemes representacionals i patrons, i així usar-los a la seva mida. Hi ha persones més sensibles a representar, emmagatzemar o exterioritzar la seva realitat a través de la visió, del sistema auditiu o bé del cinestèsic (tacte, olfacte, gust, sensacions, etc.). La PNL proposa utilitzar un llenguatge adient per a cada [[estil cognitiu]], i un que inclogui paraules referides als tres sistemes quan es tracta de parlar en públic. Per exemple "mira... com ho veus?", "ara escolta'm bé", "et sembla fàcil?... com ho sents?". O paraules inespecífiques que serveixen per a qualsevol sistema. El PNL inclou també tècniques per a comprendre millor els altres i per a enviar els misatges que realment volem comunicar, minimitzant altres interpretacions. Per exemple, cal distingir entre el que és obvi, objectiu i sensorial (per exemple, l'Anna ha bufat) i el que és interpretació personal o "al·lucinació" (per exemple, té calor, s'avorreix, està ~~aliviada~~alleujada...). El PNL anomena "calibratge" a la sensibilitat per a reconèixer la forma d'expressar les emocions de les altres persones i proposa reaccionar "subtilment" amb altres expressions, per a generar un "ball de la sintonia".{{CC}} També inclou tècniques eminentment lingüístiques, que inclouen preguntes que cal fer, expressions que caldria usar poc sovint, elements que s'han d'incloure sempre, com gestionar les generalitzacions i distorsions, etc. Aquestes tècniques formen part de l'anomenat "[[metamodel]]" del llenguatge a la PNL, el primer model que va utilitzar la PNL. Posteriorment n'ha fegit d'altres, com per exemple el [[model de Milton]] (per Milton Erickson) que cerca establir un llenguatge tan genèric que serveixi per a descriure moltes experiències personals diferents.{{CC}}

Programació neurolingüística: diferència entre les revisions