Teatre Principal (Barcelona): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m en francès correcte, replaced: Les diamants de la couronne → Les Diamants de la couronne (2) AWB
Línia 133:
 
===La rivalitat amb el Liceu (fins al 1875) i la decadència===
El 1850, el Teatre Principal i el Liceu passaren a mans d'un únic empresari: la manca de rivalitat provoca que no s'estrenin tantes obres noves al Principal: ''[[Luisa Miller]]'' de Verdi (1851), ''[[Poliuto]]'' de Donizetti (1856), ''Stiffelio'' de Verdi (1856). ''[[La juive]]'' de [[Halévy]] (1859) o ''Martha'' de [[Friedrich von Flotow]] (1860), ''[[Le Caïd]]'' d'[[Ambroise Thomas]] (1864), ''[[Si j'étais roi]]'' d'[[Adolphe Adam]], ''[[Les diamantsDiamants de la couronne]]'' d'Auber (1866). Durant aquests anys, pren la iniciativa el Liceu. El Principal, tot i això, estrena el 1876 a Barcelona ''[[Aida (Verdi)|Aida]]'' de Verdi i ''[[Roméo et Juliette]]'' de [[Gounod]] i el 1882 estrena la primera òpera wagneriana a la ciutat: ''[[Lohengrin]]'', i ''[[Hamlet (Thomas)|Hamlet]]'' de Thomas. Cantaren llavors al teatre figures importants com [[Enrico Tamberlick]], Stagno, [[Francesco Uetam]], [[Adelina Patti]], Angelo Masini o [[Julián Gayarre]].
 
La decadència ja era més accentuada: la competència del Liceu i altres teatres que també oferien òpera—el [[Teatre Tívoli (Barcelona)|Tívoli]], el [[Teatre Novedades (Barcelona)|Novedades]], etc.-- van fer que l'empresa es decantés cap al teatre de text, més rendible. Després de l'incendi del 3 de novembre de 1915, el Principal ja no va tornar a oferir espectacles operístics, encara que sí que va fer-ne sarsueles.
Línia 329:
*1864 ''[[Le Caïd]]'' d'[[Ambroise Thomas]] (1849).
*1866 ''[[Si j'étais roi]]'' d'[[Adolphe Adam]] (1852)
*1866 ''[[Les diamantsDiamants de la couronne]]'' de [[Daniel Auber]] (1841).
 
== Referències ==