Diferència entre revisions de la pàgina «Partit Whig anglès»

m
Plantilla
m (neteja d'infotaules d'entitats)
m (Plantilla)
| logo
| ideologia = [[progressisme]], liberal, contrari a la monarquia absoluta i al catolicisme imposat
| data_fundacio = [[{{segle |XVIII]]|s}}
| etiqueta_escons1 = líders:
| escons1 = [[Robert Walpole]],<br>[[William Pitt]] el Vell,<br>[[Sarah Churchill]]<br>[[George Grenville]],<br>[[Charles James Fox]],<br>[[Charles Grey]],<br>[[William Lamb, 2nd Viscount Melbourne|William Lamb]],<br>John Russell,<br>Henry J. Temple}}
 
== Orígens ==
La paraula '''Whig''' té origen en la manera despectiva de referir-se a aquest sector polític per part dels seus oponents. Sorgeix dels ''covenanters'' («els suplicants»), un grup de [[presbiterians]] que van marxar des del sud-oest d'Escòcia cap a [[Edimburg]] el [[1648]] en el que es va conèixer com el "''whiggamore raid''", utilitzant els termes ''whiggamore'' («guia a cavall d'un ramat») i ''whig'' («conductor de cotxe de cavalls» en [[gaèlic]]) com a denominació de menyspreu que designava al Kirk Party, facció presbiteriana radical dels ''covenanters'' escocesos, que efectivament van acabar assolint el poder.{{sfn|Harris|2005|p=241}} Si es comparen els grups socials que més van lesionar el poder reial durant la dictadura, van representar els sectors socials que més s'oposaven al poder desmesurat del rei a l'Anglaterra de final del [[{{segle |XVIII]]|s}}.
 
Durant la crisi de la llei d'exclusió del [[1678]]-[[1681]], el [[sobrenom]] es va donar a [[Anglaterra]] a les agrupacions que amb el temps esdevindrien el '''Partit Whig Britànic''' i és per això que es considera [[Anthony Ashley Cooper (lord Shaftesbury)|lord Shaftesbury]] com el fundador del partit.
 
== Fites aconseguides ==
Durant el [[{{segle |XVIII]]|s}}, els grups comercials i manufacturers més poderosos van poder assolir el govern parlamentari amb la finalitat de promoure els seus interessos econòmics. Es van eliminar privilegis reials, aristocràtics i de les corporacions artesanals, els [[monopolis]], les prohibicions, els [[peatges]] i els controls de preus, que obstaculitzaven la llibertat de comerç i d'indústria. Es van crear i enfortir instruments que servien per al desenvolupament de les noves activitats econòmiques: es va crear el Banc d'Anglaterra i es varen generalitzar les [[societat anònima|societats anònimes]], es va difondre la [[Tolerància social|tolerància]] religiosa i es va protegir i fomentar el progrés de la ciència.
 
L'Estat anglès va promoure especialment el desenvolupament del comerç i de la indústria manufacturera. L'Acta de Navegació, sorgida del règim d'[[Oliver Cromwell]] el [[1651]], es va mantenir i ampliar. Establia que el transport de totes les mercaderies procedents de o destinades a Anglaterra es faria exclusivament amb vaixells anglesos, i així trobem el desenvolupament d'una flota mercant que converteix a Anglaterra en la propietària dels mars del món.
El partit Whig es va anar formant a partir dels habitants de les ciutats i petits propietaris rurals, defensors dels drets del Parlament i acèrrims enemics de l'autoritarisme monàrquic. Apareixeran com autèntics triomfadors en dues dates tan emblemàtiques com el [[1688]] i el [[1714]] en participar en la consolidació de la victòria del [[constitucionalisme]] sobre l'absolutisme que s'erigiria com un senyal d'identitat. Van contribuir a l'assentament de la [[dinastia Hannover]], apartant definitivament els Estuards [[catòlics]] de la Corona britànica.
 
Durant tota la primera meitat del [[{{segle |XVIII]]|s}} van ser el grup hegemònic en el poder, guanyant-se la confiança del rei i assentant el seu poder enfront de les pretensions dels Estuard o persuadint els Tory perquè els acceptessin. Destaquen personatges com [[Robert Walpole]], [[Henry Pelham]] o [[William Pitt|William Pitt "el Vell"]] que consolidarien la forma de fer dels whig i el poder parlamentari. Durant el XVIII va assumir la imatge de ser el partit del país, és a dir, els veritables representants de la voluntat de la població i els defensors dels interessos de les classes "productives" davant les rendistes.
 
Hem d'entendre que, tot i les corrupcions que poguessin anar entorn dels whigs i dels seus governs, a més del faccionalisme i personalismes que els caracteritzaven, aquest grup fou l'artífex del constitucionalisme sorgit del segle XVIII. La [[corrupció]] d'altra banda, tot i utilitzar-se, evidentment, per aconseguir beneficis personals i avantatges, és cert que va afavorir també a la presa de consciència d'uns sectors que calia que estiguessin units per governar. L'enllaç econòmic i personal va motivar per una banda la relaxació de les posicions i per altra l'interès a entrar en el [[Parlament britànic]] per rebre aquests beneficis. Sense voler-ho i de manera contradictòria, l'intent de submissió dels [[Comuns]] via [[suborn]]s implicava, alhora, que el suport parlamentari era necessari per governar, essent centre d'interès polític.
1.654.839

modificacions