Gandia: diferència entre les revisions

Gandia era una vila que vivia del conreu de la [[canya de sucre]],<ref>{{ref-web|url=http://www.gandia.org/web/guest/historia-gandia |títol=Història de Gandia |consulta=13/4/2014 |obra= |editor=Ajuntament de Gandia |data= }}</ref> i l'[[expulsió dels moriscos|expulsió morisca]] delmà la població en un terç, de la qual cosa va trigar vora 150 anys a recuperar-se; la decadència del conreu de la canya de sucre i la pesta portaren aires de crisi que va haver d'afrontar, el quart duc. Francesc de Borja, el qual, però, va escometre l'ampliació del recinte urbà amb la construcció de la Vila Nova i un nou cinturó de muralles que incloïa el col·legi de Sant Sebastià (el qual edifici encara es conserva), convertit en Universitat el [[1548]] i que deixà de funcionar el [[1772]], sense arribar a ser mai un centre important. La pèrdua dels [[Furs]] a conseqüència de la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]], en què Gandia va recolzar el [[borbons|Borbó]], va ocórrer en un moment en què els ducs havien abandonat Gandia, que obtingué el títol de ciutat per privilegi de Felip V, el Socarrat, per instal·lar-se a [[Madrid]] d'on tornaven en comptades ocasions, la qual cosa suposà el floriment de moviments antisenyorials i la decadència de la vida ciutadana.

 

 

L'any [[1881]] comença la demolició de les muralles, surt al carrer el primer periòdic de la ciutat, ''El Litoral'' i arriben les primeres [[màquina de vapor|màquines de vapor]] al [[tramvia]], que unia Gandia amb [[Carcaixent]], per substituir les cavalleries i perllongar la línia fins a [[Dénia]]. Tanmateix des del [[1890]] el tren conegut popularment com [[Tren Alcoi-Gandia|dels anglesos]] o ''la Xitxarra'' unia ja [[Alcoi]] amb [[el Grau de Gandia]]. El patrici local Sinisalbo Gutiérrez féu les gestions oportunes amb la companyia anglesa que va instal·lar este ferrocarril per a construir, el [[1893]] el [[port de Gandia]], que era anomenat des de temps [[Edat Mitjana al País Valencià|medievals]] i que significà la revitalització per a la ciutat i la seua conversió definitiva en el municipi més important de la zona. La seua construcció provocà l'impuls del conreu del taronger, que convertiria [[el Grau de Gandia]] en el primer [[port de Gandia|port]] taronger valencià, si bé la presència d'altres tipus de transport disminuí més endavant la seua importància. El [[1908]] es produí la primera crisi de la taronja per problemes d'ajustament del mercat. Als anys vint del passat segle s'inicià una recuperació que afavorí una ràpida expansió. Els anys anteriors a la [[Guerra Civil espanyola|guerra]] de [[1936]]-[[1939]] hi havia una majoria [[anarquisme|anarquista]] al [[el Grau de Gandia|Grau]], mentre que a la ciutat el corrent principal era de signe [[blasquisme|blasquista]]: radical i anticlerical; des dels anys cinquanta hi ha hagut un ràpid creixement demogràfic el motiu del qual cal cercar-lo en el fort corrent [[immigració|immigratori]], atret per l'auge del [[turisme]] i el sector servicis, procedent de la resta de la comarca i de l'interior del [[País Valencià|País]], i també d'[[Andalusia]] i [[Castella-la Manxa|La Manxa]]. El [[1965]] s'annexionaren els municipis de [[Beniopa]] i [[Benipeixcar]].