Friedrich von Schiller: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 89:
L'obra de Schiller no sols fou acollida amb entusiasme a [[Alemanya]], sinó també a altres països [[Europa|europeus]], com per exemple en l'encara no unificada [[Itàlia]] (vegeu [[Giuseppe Verdi]]), així com a la [[Rússia]] [[tsar]]ista. Per a uns, Schiller era el poeta de la llibertat, per a d'altres, el defensor de la mesura burgesa. El centenari del seu naixement se celebrà el [[1859]] en tot Europa. L'editor Cotta havia venut, fins al [[1867]], 2,4 milions d'exemplars de les seves obres, en total.
 
La classe social alemanya que representa els que podien pagar-se una bona educació al [[{{segle |XIX]]|s}} i principis del [[segle XX|XX]] fa una «''cosificació''» de l'obra de Schiller. Aprenien de memòria les seves obres, com les d'altres autors, més per aconseguir un avantatge social i menys per conèixer-lo com a artista i pensador. Fou molt estimat pel moviment obrer i en les associacions per a l'educació d'obrers.
 
També a la [[República Democràtica d'Alemanya]] es realitzaren esforços per integrar ideològicament Schiller i el van convertir en un pioner del [[comunisme]]. El 200 aniversari del seu naixement, el [[1959]], es realitzaren grans festes. No obstant això, no tota l'obra de Schiller era estimada pel règim. L'obra ''Don Carles'' («''Sire, Geben Sie Gedankenfreiheit''», «''Senyor, doneu llibertat de pensament''») ja no es representava cap a finals del règim.