Després de l'abolició de la servitud per [[Alexandre II de Rússia|Alexandre II]] a la fi del [[{{segle|XIX]]|s}} es va alliberar a vint-i-dos milions i mig de serfs, creant-se la pagesia com a classe social.<ref>[http://www.liceus.com/cgi-bin/gba/100742.asp Historia del Imperio Ruso y Austro-Húngaro]</ref> En [[1906]] [[Piotr Stolipin]] va iniciar una nova reforma amb la intenció de crear un grup de camperols pròspers que recolzessin el govern del [[tsar]]. En [[1912]], el 16% dels grangers russos tenia almenys 32.000 m² per cada home de la família (un llindar usat per delimitar la classe mitjana amb els camperols adinerats). La pagesia es va dividir en tres classes: ''[[bedniak]]s'' (бедняки): els més pobres; ''seredniaks'' (середняки): la [[classe mitjana]]; i ''kulaks'' (кулаки): els grangers rics. A més, estaven els ''[[batrak]]s'' (батраки), que eren els agricultors sense terra.<ref name="Harvest" /><ref name=gorbachev>Mikhail Gorbachev. ''Memoirs'', 769 pages. Publisher: Doubleday; 1st ed edition (September 1, 1996) {{ISBN|0-385-48019-9}}</ref>
Després de la [[Guerra Civil Russa]], els [[bolxevic]]s van expropiar la terra a la noblesa i als terratinents (kuláks), produint un repartiment de terres entre els agricultors o la continuïtat de la propietat. Amb el temps alguns camperols van aconseguir prosperar. Aquests petits propietaris de terres vivien mitjanament acomodats, sent del 5% al 7% de la població soviètica.<ref>[http://leksika.com.ua/10820323/legal/kurkulstvo Kulaks (Korkulism)] at the ''[[Ukrainian Soviet Encyclopedia]]''.</ref>
