Museu Nacional d'Art de Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 29:
== Història ==
[[Fitxer:PalauBellesArtsBCN-1888.jpg|miniatura|Primera seu del [[Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona]], inaugurat el 1891.]]
El Museu Nacional d'Art de Catalunya és la culminació d'un llarg procés de recuperació històrica que va començar a finals del [[{{segle |XIX]]|s}} gràcies al fenomen de la [[Renaixença (catalana)|Renaixença]].
 
=== Orígens ===
Línia 107:
El fons del museu s'ha anat formant amb els anys, amb l'objectiu de recuperar i representar el gruix del patrimoni artístic català, tant a partir de compres de [[col·lecció privada|col·leccions privades]] ([[Raimon Casellas i Dou|Casellas]] el 1911, [[Alexandre de Riquer]] el 1921, [[Lluís Plandiura i Pou|Plandiura]] el 1932 i [[Matías Muntadas|Muntadas]] el 1956) com de donacions ([[Enric Batlló]] (1914), [[Llegat Cambó|Llegat]] [[Francesc Cambó|Cambó]], Llegat [[Santiago Espona i Brunet|Espona]] (1958), Llegat [[Domènec Teixidó]], Llegat [[Josep Antoni Bertran|Bertran]] (1970), Llegat [[Pere Fontana i Almeda|Fontana]] (1976), Girbau S.A....).<ref name=barral>{{ref-publicació|cognom=Barral i Altet|nom=Xavier|enllaçautor=Xavier Barral i Altet|títol=L'art de col·leccionar|publicació=Revista Bonart|data=Febrer Març 2014|pàgines=18-19|volum=163|consulta=12 febrer 2014}}</ref>
 
Pel que fa a l'exposició permanent, està dividida en les següents seccions: Romànic, Gòtic, Renaixement i Barroc, [[Llegat Cambó]], Col·lecció Thyssen-Bornemisza, Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, Art Modern, Dibuixos, gravats i cartells, fotografia i numismàtica. El recorregut proposat per analitzar i entendre de la millor manera possible la forma com es presenten les col·leccions, comença amb la sala propera al vestíbul, on es troben les pintures romàniques més antigues, la [[pintura mural]] i altres formes de pintura (bàsicament sobre [[Pintura sobre taula|fusta]]), l'escultura i les arts decoratives. Aquesta presentació envolta el Gran Saló i atén a una perspectiva cronològica que passa - un cop visitada la col·lecció d'art Romànic - per les obres gòtiques, després per una altra zona on es pot veure clarament la transició del Gòtic al [[Renaixement]] i finalment una tercera que exposa les obres barroques. El circuit continua a la primera planta, on estan ubicades les obres d'art del [[{{segle |XIX]]|s}} i avança cap a l'art del [[segle XX]].
 
Durant el 2009<ref>gràcies al suport del Plan Avanza del Ministeri d'Indústria espanyol</ref> va començar un procés de digitalització de la col·lecció, per tal de poder oferir visites virtuals a la col·lecció del museu.<ref name="lvv">[http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20090727/53752802698/el-mnac-ofrecera-una-visita-virtual-de-su-fondo-en-internet.html La Vanguardia. ''El MNAC ofrecerá una visita virtual de su fondo en internet''. Dilluns, 27 de juliol de 2009]</ref> El [[12 de març]] de [[2010]] es va fer pública la creació del portal des d'on es poden observar les primeres 1.900 obres digitalitzades i alguna [[gigafoto]] de les obres més rellevants, com ''[[La Vicaria]]'' de Fortuny o el ''[[Absis central de Sant Climent de Taüll|Pantocràtor]]'' de [[Sant Climent de Taüll]].<ref>{{ref-web |url=http://www.vilaweb.cat/acn/ultima-hora/3701547/mnac-inaugura-acces-virtual-permet-consultar-1900-obres-exposades-museu.html |títol=El MNAC inaugura accés virtual a la seva col·lecció |consulta= 12/03/2010 |obra=[[Vilaweb]]}}</ref>
Línia 228:
El '''Llegat Cambó''' és un conjunt d'obres de la col·lecció particular del polític i mecenes català [[Francesc Cambó]], d'importància rellevant, doncs integra pintura europea des del {{segle|XIV|s}} fins a principis del [[segle XIX|XIX]]. Constitueix l'aportació desinteressada de més valor que el MNAC ha rebut al llarg de la seva història i que més ha enriquit el fons de Renaixement i Barroc. Es troben representats moviments artístics tan diversos com el [[Quattrocento]] italià i els mestres del [[Cinquecento]], com [[Sebastiano del Piombo]] o [[Ticià]], passant per la pintura espanyola del [[Segle d'or espanyol|Segle d'Or]] fins al [[rococó]].
 
Es tracta d'un repertori amb identitat pròpia que abraça la història de la pintura europea des del {{segle|XIV|s}} a l'inici del [[{{segle |XIX]]|s}}. Són obres que marquen el pas del gòtic al Renaixement, que parlen de la perfecció del [[Quattrocento]] italià, de la sensualitat dels grans mestres venecians del [[Cinquecento]], de l'auge econòmic dels [[Països Baixos]] als segles XVI i XVII, sense oblidar la grandesa del [[Segle d'Or espanyol]], fins a arribar a la plenitud del [[rococó]] europeu. D'entre els artistes representats al MNAC gràcies a aquesta magnífica col·lecció, destaquen noms de rellevància universal, tals com [[Sebastiano del Piombo]], [[Tiziano Vecellio]] i [[Giandomenico Tiepolo]], grans pintors, tots ells, procedents d'Itàlia; [[Peter Paulus Rubens]] i [[Lucas Cranach]], exponents de l'art d'escola flamenca; [[Jean-Honoré Fragonard]] i [[Maurice Quentin de la Tour]], que representen el rococó francès, i, finalment, [[Francisco de Goya]], el geni renovador que clou l'arc cronològic que abraça el Llegat Cambó.
<gallery>
File:Sebastiano del Piombo- Vittoria Colonna.jpg| [[Sebastiano del Piombo]] - ''[[Vittoria Colonna (Sebastiano del Piombo)|Vittoria Colonna]] (?)''
Línia 290:
 
=== Fotografia ===
La col·lecció de [[fotografia]] disposa de més de 6.000 exemplars. Les obres més antigues estan datades al [[{{segle |XIX]]|s}}, però es poden veure obres de diferents moviments com el [[pictorialisme]], la [[nova objectivitat]], el [[Fotoperiodisme (Fotografia)|fotoperiodisme]], fins al [[neorealisme]] i el període contemporani.
 
La col·lecció s'ha constituït, tot i algunes adquisicions pròpies, gràcies a un conjunt de donacions i dipòsits de col·leccionistes i dels mateixos artistes ([[Colita]], [[Joan Fontcuberta i Villà|Joan Fontcuberta]], [[Pere Formiguera]], [[Carles Fontserè]], [[Emili Godes]], [[Josep Maria Lladó i Bausili|Josep Lladó]], [[Oriol Maspons]], [[Kim Manresa]], [[Josep Masana]], [[Otto Lloyd]], [[Antoni Arissa]], [[Josep Maria Casals i Ariet]], [[Toni Bernad]]...)
Línia 310:
El Gabinet també custodia peces de tipologia diversa que tenen gran interès per la seva connexió, directa o indirecta, amb la numismàtica. En aquests fons s'apleguen, entre d'altres, eines de fabricació, pesals monetaris, balances, jetons, pellofes, fitxes, segells, condecoracions i fons documentals diversos.
 
La formació d'aquest fons es va començar gràcia a una donació de [[Josep Salat]] a la [[Junta de Comerç]] de Barcelona als inicis del [[{{segle |XIX]]|s}}. Anys més tard, la Junta de Comerç va donar aquest fons a l'antic Museu Provincial d'Antiguitats. Després de diversos emplaçaments, es va ubicar durant uns anys al [[Palau de la Virreina]]<ref name="gab">[http://www.gencat.cat/mnac/cfram_te.htm Informació sobre el gabinet a gencat.cat]</ref> i finalment al MNAC.
 
Els fons del gabinet es complementa amb la biblioteca més important d'aquesta temàtica a l'estat,<ref name="gab">[http://www.gencat.cat/mnac/cfram_te.htm Informació sobre el gabinet a gencat.cat]</ref> amb més de 6.000 exemplars que tracten diferents aspectes de la numismàtica.