El Bierzo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m Plantilla
Línia 11:
La llengua predominant és el [[castellà]], però amb importants influències del [[gallec]] i el [[lleonès]] que van creixent com més a l'occident i nord del territori, respectivament. L'ús del gallec i el lleonès en la vida quotidiana té sorts diferents, encara que ambdós estan vivint una recent revitalització a través de diferents associacions que promouen el seu ús i estudi. El gallec és el més afavorit, ja que està estenent el seu ús en la seva zona d'influència, i el lleonès té actualment un ús molt limitat.
 
S'ha considerat sempre El Bierzo com un pont entre el gallec i el lleonès, però amb trets propis molts diferents,<ref>Pueblos y ríos bercianos: (significado e historia de sus nombres),Jesús García y García, 1994,{{ISBN|84-604-8787-3}}</ref> que van portar a definir aquesta parla d'El Bierzo com a [[dialecte bercià]] en el [[{{segle |XIX]]|s}}<ref>Isidoro Andrés de Llano, "Recuerdo a Puentedeume en dialecto berciano" 1860. Revista Esla</ref> recollit posteriorment en diverses publicacions.<ref>Verardo García Rey, "Vocabulario de El Bierzo", 1934. Manuel Gutiérrez Tuñón "El Habla de El Bierzo" 1975 y otras</ref>
 
Una frontera imaginaria que parteix de l'''Alto [[Riu Cúa|Cúa]]'' fins a una part de l'actual municipi de [[Ponferrada]] ([[Fuentesnuevas]] i [[Dehesas]]) que divideix els territoris lingüístics. Des d'antany<ref>Jesús García García cita la influencia del Gallego desde el rey Suevo Mirón (Miro) no dando fechas para el Leonés</ref> ambdós van ser la parla o llenguatge quotidià o tradicional. Actualment, exceptuant les poblacions més urbanes, on l'autòcton, língüísticament parlant, pràcticament ha desaparegut, es nota que formes s'hibriden, i a vegades es barregen resultats fonètics gallecs i lleonesos (com fins i tot castellans) i coexisteixen ambdues formes en alguns casos<ref>Emilio Alarcos Llorach (acadèmic de la RAE) "Atlas lingüístico de El Bierzo". {{ISBN|84-88635-11-7}}</ref> Per una altra part, moltes de les valls o comarques que formen El Bierzo conserven significatives peculiaritats en la seva parla: així, han sorgit argots com el [[burón]] (argot dels venedors i [[albarder]]s ambulants de [[Fornela]].<ref>'''El Burón'''. Alejandro Álvarez López. {{ISBN|84-88635-47-8}}</ref>), i el [[dialecte ancarès]].