Diferència entre revisions de la pàgina «Maria Lluïsa d'Espanya (reina d'Etrúria)»

m
Plantilla
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
m (Plantilla)
El regne d'[[Etrúria]] tingué una efímera vida i l'any [[1807]] aquest va desaparèixer. Malgrat tot, l'any [[1803]], el rei [[Lluís I d'Etrúria]], marit de la infanta Maria Lluïsa, moria a l'edat de trenta anys. A partir d'aquest moment, la infanta Maria Lluïsa es féu càrrec de la regència del seu fill i exercí un govern destinat a suprimir les innovacions revolucionàries dels governs del seu marit tutelats per [[Primer Imperi Francès|França]]. Maria Lluïsa restituí l'[[absolutisme]] l'any [[1807]] i immediatament foren expulsats dels tron per part de l'exèrcit napoleònic.
 
L'any [[1807]] la infanta Maria Lluïsa i els seus dos fills s'instal·laren a la cort de [[Madrid]], i en una Cort profundament dividida a principis del [[{{segle |XIX]]|s}} la infanta féu costat als partidaris del seu pare, el rei [[Carles IV d'Espanya]], en contra del partit que recolzava al seu germà, el futur rei [[Ferran VII d'Espanya]]. Maria Lluïsa actuà d'intermediària entre els seus pares i el francès [[Joachim Murat]]. Intentà pressionar al seu pare i a [[Napoleó Bonaparte]] per tal d'obtenir un reialme de nova creació al nord de [[Portugal]]. Ara bé, Napoleó decidí confinar-la junt amb els seus pares després dels [[fets de Baiona]] pels quals [[Primer Imperi Francès|França]] obtingué recloure la família reial. Durant el llarg confinament francès, la infanta i la seva descendència foren exclosos de la successió a la Corona per les [[Corts de Cadis]] com a mostra del rebuig a la seva conducta profrancesa.
 
El [[Congrés de Viena]] creà el [[ducat de Lucca]] pel duc Carles i hi establí una regència de la infanta Maria Lluïsa. Posteriorment l'any [[1817]] se li reconegué la potestat d'heretar el [[ducat de Parma]] de nou a la mort de l'arxiduquessa [[Maria Lluïsa d'Àustria]], vídua de Napoleó.
1.849.788

modificacions