Diferència entre revisions de la pàgina «Intellivision»

Intellivision: Its Legacy, and the evolution of baseball video games
(|data=març de 2020)
Etiqueta: editor de codi 2017
(Intellivision: Its Legacy, and the evolution of baseball video games)
 
== Cronologia ==
La Intellivision competí amb la [[Magnavox Odyssey]] 2 i, sobretot, l'[[Atari 2600|Atari VCS]], que dominava el mercat en auge dels videojocs; de fet, Mattel legitimà el sector gràcies al reconeixement del seu nom com a fabricant de ninots de joguet com [[Barbie]] o [[He-Man]]: en vore l'èxit de l'Atari, decidiren crear la seua pròpia consola, però no tenien divisió electrònica pròpia, per la qual cosa treballaren amb l'empresa [[APh Technological Consulting]] de [[Pasadena (Califòrnia)]] per a fer una sèrie de maquinetes [[LCD]] i, en acabant, mamprendre el projecte d'una consola casolana.<ref>{{ref-web |url=https://web.stanford.edu/group/htgg/sts145papers/jtam_2002_1.pdf |consulta=10 març 2020 |títol=''Intellivision: Its Legacy, and the evolution of baseball video games'' |obra=Stanford University |autor=Jeffrey Tam |llengua=anglés}}</ref>
 
A les acaballes de l'any 1979, Mattel llançà una quantitat limitada de consoles a [[Califòrnia]] amb només quatre jocs disponibles; l'any següent, amb cent setanta-cinc mil unitats venudes, el catàleg de jocs era de díhuit títols i l'empresa veié viable obrir la seua pròpia divisió de programari, que fins llavors tenia subcontractat a [[APh]]; el 1982, altres companyies com [[Activision]] o [[Imagic]] començaren a publicar llurs jocs per a Intellivision, alhora que entrava al mercat japonés.<ref>{{ref-web |url=https://www.euston96.com/intellivision/ |consulta=5 març 2020 |títol=''Intellivision'' |obra=Euston |autor=Grecia Calderón |llengua=castellà}}</ref>
 
33.532

modificacions