Basileu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Espais durs |
||
Línia 29:
Es considerava que el basileu obtenia la seva autoritat de Déu i no del seu predecessor. [[Joan II Comnè]], per exemple, deia que "l'encàrrec de l'imperi li havia estat confiat per Déu". Aquesta intervenció divina té més força quan l'emperador és un usurpador, com en el cas de [[Nicèfor I]] i de [[Basili el Macedoni]], els quals assumien que Déu els havia concedit de regnar sobre els cristians per la generació present.
En tant que individu, el basileu no és més que una aparença i tots els seus actes depenen de manera estreta de la voluntat divina. Aquesta concepció es troba essencialment en les operacions militars: [[Aleix I Comnè]] i [[Joan II Comnè]] van valorar així que l'exèrcit estava col·locat "sota Déu, general en cap, i jo en sóc el seu subordinat"; un campanya militar, doncs, no pot ser iniciada més que si pren el camí de la voluntat divina. Aquesta concepció implica necessàriament que qualsevol pugui ser escollit per Déu per pujar al tron imperial: [[Justí
Aquesta concepció divina de la funció imperial portà com a conseqüència que, revoltar-se contra l'emperador era una revolta contra Déu; el rebel contra el basileu era un enemic de Déu ({{polytonic|θεομάχος}}) o un sacrilegi ({{polytonic|καθοσίώσίς}}, terme utilitzat per [[Miquel Ataliates]] en el moment de la revolta de [[Constantí X Ducas]] contra [[Nicèfor I]]).
| |||