Trio: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context |
||
Línia 19:
En el [[Classicisme]] va ser el trio format per [[violí]], [[violoncel]] i [[piano]] el que es va guanyar el favor dels compositors d'una manera més clara. De fet, aquesta formació reunia diversos elements que donaven molt de joc: la confluència de dos instruments de timbre semblant però tessitures diferents i fins i tot confrontades, que es complementen amb un instrument polifònic, d'un timbre ben diferent; la polifonia dels primers pot establir diàlegs interessants amb la de l'altre; cada un dels melòdics pot ser acompanyat pel piano; etc.
[[Franz Joseph Haydn]] va deixar un col·lecció important de trios d'aquestes característiques, alguns dels quals
De totes maneres, ja al classicisme hi va haver altres tipus de trios destacables; entre aquests cal parlar del trio de corda que, normalment, estava compost per un violí, una [[viola]] i un violoncel.
Línia 25:
=== El trio instrumental en la música romàntica i posterior ===
[[Fitxer:Kuhlau Trio op.86 n1 Esmuc.ogg|miniatura|Kuhlau Trio op.86 n1, [[Esmuc]]]]
Durant el [[segle XIX]] la necessitat d'explorar i ampliar les capacitats expressives de la música va portar els compositors a escriure per a altres tipus de trios, sense que, per això, perdés la seva preeminència el format per violí, violoncel i piano. Entre molts altres exemples, [[Johannes Brahms]] escriu un trio en què l'instrument agut pot ser el clarinet o la viola, un altre en què es
Al llarg del [[segle XX]] el trio no ha gaudit de tanta estima per parts dels compositors com altres formacions de cambra com puguin ser el [[quartet de corda]] o el [[quintet de vent]].
|