Sisebut (rei dels visigots): diferència entre les revisions

De les seves característiques personals es diu que desaprovava el teatre (pel que sembla en l'època estava mal considerat almenys entre els catòlics, car Isidor de Sevilla també el desaprovava) i en una carta reprèn al bisbe [[Eusebi de Tarragona]] — qui ja era bisbe en el sínode provincial de la [[Tarraconense]] del 614— per la seva afició a l'art escènic. Designava bisbes, car a la mateixa carta que reprenia a Eusebi, ordenava a aquest, com a [[metropolità]], que consagrés [[bisbe de Barcelona]] al portador de la carta. Era contrari que els Bisbes entressin en monestirs, car quan ''Caecilius de Mentesa'' (Cecili de Montiel) va voler fer-ho (segurament després del seu alliberament pels bizantins[[Imperi Romà d'Orient|romans d'Orient]]) va ser durament reprès pel rei qui a més va exposar el seu punt de vista a altres bisbes que va fer cridar amb aquesta finalitat. En canvi va tractar afectuosament a Theudila, fill de Cecili, que havia ingressat en un monestir.

El [[614]] i el [[615]] va combatre contra els bizantinsromans d'Orient, contra els que va obtenir diverses victòries, i entre elles una de molt important: la conquesta de [[Màlaga]]. En el Sínode de Sevilla del [[619]] ja apareix a les actes el Bisbe de Màlaga Teodulf. Sembla que el governador bizantíromà d'Orient ''Carsarius'' (Cesariu) va apel·lar al rei visigot perquè cessés la guerra per evitar que corregués més sang catòlica, i Sisebut, molt sensible, el va atendre, car tot indica que en una tercera campanya hauria aconseguit expulsar definitivament alsels bizantinsromans d'Orient. Carsarius va alliberar al bisbe ''Caecilius de Mentesa'' (Montiel) al qual tenia presoner, i es va ajustar la pau. Alguns autors sostenen que les tropes visigodes van travessar l'Estret i van sotmetre algunes places bizantinesromanes d'Orient o de caps berbers més o menys vinculats als grecs.