Llibre del Repartiment de Mallorca: diferència entre les revisions

El ''llibre'' té distints nivells de repartiment que en condicionen el detall, així, d'una banda, assenyala l'àmbit territorial de les porcions corresponents als magnats ([[Nunyo Sans]], [[Berenguer II de Palou|Berenguer de Palou]], [[Hug IV d'Empúries]] i [[Gastó VII de Montcada i de Bearn|Gastó de Bearn]]), als quals els va correspondre el 50% de l’illa, i que procediren a fer el seu propi repartiment detallat, que no pertany a aquest conjunt documental; d'altra banda, per al 50% de la part de les propietats corresponents a [[Jaume I]], el llibre n’assenyala la denominació i el nom dels beneficiaris, dins els quals podem fer una segona distinció entre beneficiaris individuals (alguns d’ellsd'ells amb grans extensions com el [[Ferrer de Santmartí|Paborde de Tarragona]] o [[Pere I d'Urgell|Pere de Portugal]] i d’altresd'altres amb assignacions més modestes) i col·lectius (l’[[orde del Temple]] o les milícies urbanes de [[Barcelona]], [[Girona]], [[Tarragona]], [[Tortosa]], [[Caldes]], [[Tàrrega]], [[Montalbán]], [[Marsella]], [[Narbona]] o [[Gènova]], entre d’altresd'altres). El conjunt d’aquestsd'aquests procediments només permet conèixer una petita part dels primers propietaris de les terres conquerides i l'estructura de la propietat musulmana i de la toponímia de la meitat de l’illa, però per una altra banda informa de la conformació de l'estructura i organització feudal de la propietat que s’implantaria a l’illa a partir de la conquesta i que en condicionarà la història futura.<ref>{{GEM|7|361-365|Llibre del Repartiment de Mallorca}}</ref>

Alguns del còdex conservats fan referència al fet que són còpia de l’original en àrab, avui perdut, dipositat per Jaume I a la casa del Temple de Mallorca, en tot cas el seu contingut permet distingir dos grups, per una banda el denominat aràbigo-llatí ([[Arxiu del Regne de Mallorca|ARM]], s/n, ca. [[1232]]) i per l’altre les versions en català i llatí que només presenten diferències de còpia entre ells: el català (ARM, 18, [[1269]]) i tres llatins (ARM, 19, ca. [[1300]]; [[Arxiu Capitular de Mallorca|ACM]], 3041, [[1307]] i; [[Arxiu de la Corona d’Aragód'Aragó|ACA]], 26, ca. [[1346]]).<ref>{{ref-llibre |cognom= Rosselló Bordoy|nom= Guillem|títol= Mallorca Musulmana |lloc= Palma |data= 2007|editor=Universitat de les Illes Balears |isbn= 978-84-8384-004-7}}</ref>