Llibre dels fets: diferència entre les revisions

La crònica ha arribat en les versions més reculades per la versió llatina de [[Pere Marsili]] de 1313, ordenada per [[Jaume el Just|Jaume II]], i el manuscrit català de [[Monestir de Poblet|Poblet]] de 1343, ordenat copiar per l’abat. La manca dels texts originals ha posat en dubte si pot ser considerada una obra del {{segle|XIII}} o una reconstrucció del XIV. Marsili informa que ordenà en llengua llatina i distribuí en capítols els textos que sobre els fets de Jaume I es conservaven a l’arxiu reial, per tant sabem que els textos ja existien i que estaven en llengua vulgar. El prefaci però permet interpretar que no es tractava d’und'un únic document i que la unificació en un sol llibre i la distribució per capítols potser és deguda a l’obra del dominicà. Per contra no sabem si el de Poblet copiava l’original o una altra còpia.

Entre moltes altres raons, més subtils, el mateix Jaume I es cita a si mateix durant la confecció del llibre «G. De Puyo qui era amb nos quan ferem aquest llibre» o informa d’opcionsd'opcions adoptades que afecten al seu contingut «... e no volem dir totes les coses que hi foren feites, car seria allongament del llibre», afirmacions que permeten assegurar la seva intervenció en la redacció.

Per una altra part l'estructura interna fa pensar en dos moments de redacció, per una banda poc després de la conquesta de València, a l’entorn de 1240, s’hauria escrit la primera part, en què els fets anteriors a 1228 son descrit de manera resumida, imprecisa i fins i tot amb errors significatius, mentre que a partir d’aquestad'aquesta data el relat té un alt grau de detallisme i precisió. La segona hauria estat elaborada cap a 1274, i té una estructura semblant, els fets entre 1242 i 1265 estan condensats i resolts amb poques pàgines, mentre que els darrers anys tornen a ser relatats amb detall. Finalment la part de la seva malaltia i mort, i tal vegada el pròleg, no degueren comptar amb la intervenció reial.

Aquesta cronologia també explicaria que Marsili fes referència a documents en plural, ja que podrien correspondre a dos volums separats, sobre els quals tant el traductor, en llatí, com el copista, en català, haguessin fet pocs canvis, com palesa el contingut coincident d’ambdósd'ambdós.<ref name="HLC1_Fets">{{ref-llibre |cognom= de Riquer |nom= Martí |cognom2= Comas|nom2= Antoni|cognom3= Molas|nom3= Joaquim|capítol= El “Llibre dels feyts” de Jaume I|títol= ''Història de la literatura catalana'', tom 1, pàg. 394-429| editorial= Ariel, S.Al = |lloc= Barcelona|data= 1984|isbn= 84-344-7600-2}}</ref>

La intenció didàctica i justificativa, i el sentiment religiós i providencialista es reflecteixen al llarg de tota la crònica. El rei, a qui agrada d'aparèixer com un heroi d’d'[[epopeia]], no sempre fa història militar i política, sinó que sovint hi mostra els petits fets de la seva vida i els racons més íntims de la seva personalitat.