Al-Qàdir: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode
m Tipografia
Línia 8:
Baha al-Dawla i el califa van aturar les seves discòrdies religioses davant el perill que pels dos representava el califat fatimita. El sultà va intervenir davant Kirwash que va restablir la khutba abbàssida ([[1011]]). El califa va fer llegir públicament un manifest en el que condemnava la doctrina [[fatimita]], criticava la genealogia dels fatimites i declarava als [[ismaïlites]] enemics de l'islam. Els principals teòlegs sunnites i imamites signaven el manifest.
 
Baha al-Dawla va morir el [[1012]] i el va succeir el seu fill [[Sultan al-Dawla]] però la situació no va canviar. El [[1017]] el califa va exigir als teòlegs [[hanafites]] que tenien simpaties [[mutazilites]] que es penedissin, i prohibia l'ensenyament de doctrines mutazilites i xiïtes. El [[1018]] va llegir un nou manifest conegut com ''al-risala al-kadiriyya'', que definia la doctrina oficial, text d’inspiraciód'inspiració [[hanbalita]] que condemnava el xiisme en totes les seves formes i al mutazilisme i declarava obligació venerar als companys del Profeta. Aquest mateix any Sultan al-Dawla va anar a Bagdad per primer cop però aviat es va retirar a Pèrsia (va morir el desembre de [[1023]] o gener del [[1024]]) i va deixar el lloc a Musharrif al-Dawla ([[1022]]) que es va presentar a Bagdad el març del [[1023]] i va obligar al califa a anar a rebre'l; els amirs turcs van haver de renovar el jurament de fidelitat al sultà, però no va demanar autorització al califa i aquest va protestar; Musharrif al-Dawlla llavors va jurar fidelitat al califa.
 
Mort Musharrif al-Dawla el juny de [[1025]], els prínceps buwàyhides van disputar la successió el que va permetre al califa disposar de més poder. Va donar suport a [[Djalal al-Dawla]] germà de Musharrif al-Dawla, i es va llegir la ''khutba'' en nom seu i del califa, però el designat no va anar a prendre possessió. La guarnició de Bagdad va proposar llavors a [[Abu Kalidjar]] com ''amir al-umara'', però aquest, en mig del conflicte successori, no va poder acceptar; tot i així Abu Kalidjar fou reconegut a Bagdad i es va fer la ''khutba'' en nom seu (desembre del [[1025]] al juny/juliol del [[1027]]; el [[1026]] també es va fer la ''khutba'' en nom seu a [[Kufa]]. El [[1027]] Abu Kalidjar va enviar al seu visir Ibn Babshab per prendre possessió de la regió inferior de l'[[Eufrates]], però el visir va extorsionar als habitants i va esclatar una revolta popular que el va foragitar. Els militars de l'Iraq van imposar llavors la ''khutba'' per Djalal al-Dawla que es va presentar a Bagdad el [[1027]] i es va instal·lar al palau de l'''amir al-umara''. El [[1028]] Abu Kalidjar va poder dominar Bàssora, aprofitant les lluites entre els membres daylamites i turcs de la guarnició; la mort de Abu l-Fawaris de [[Kirman]] li va entregar també aquest territori. Finalment la guarnició va reclamar la sortida de Djalal al-Dawla de l'[[Iraq]]. El califa li va enviar als principals dignataris, els dos ''nakibs'' i el ''hadjib'', per fer-li saber que s'havia de retirar, i Djalal ho va fer. Però no va tardar a retornar; el [[1029]] Abu Kalidjar va ocupar [[Wasit]] i en represàlia Djalal al-Din va fer un atac a [[Ahwaz]] que fou saquejada.