Setge de Tiberíades: diferència entre les revisions

[[Guiu de Lusignan]] va esdevenir [[rei de Jerusalem]] el [[1186]] pel dret al tron de la seva esposa [[Sibil·la de Jerusalem|Sibil·la]] després de la mort del seu germà [[Balduí IV de Jerusalem]]. El [[Regne de Jerusalem]] estava políticament dividit en dues faccions: la ''facció de la cort'', amb el mateix Guiu, Sibil·la i d'altres parents i aventurers nouvinguts al regne, com [[Reinald de Chatillon]], així com [[Gerard de Ridefort]], Gran Mestre dels Cavallers [[Templer]]s i la ''facció dels nobles'' liderada per [[Ramon III de Trípoli]], el qual havia esdevingut regent durant la infància de Balduí IV i s'havia oposat a la successió de Guiu al Tron de Jerusalem. Contrariat pel resultat, Ramon, en comptes de seguir les passes d'altres barons i cavallers dels regnes cristians, que van afanyar-se a acudir a [[Jerusalem]] a prestar obediència al nou rei, va remuntar la Vall del [[riu Jordà|Jordà]] en direcció a [[Tiberíades]].<ref>{{en}} Stephen O'Shea, ''Sea of Faith'', p. 189 Walker and Company, 2006</ref> La situació entre Guiu i Ramon esdevingué tan tensa que gairebé va derivar en guerra oberta entre tots dos, de tal manera que Guiu va pretendre assetjar Tiberíades, una fortalesa que pertanyia a Ramon i que estava comandada per la seva esposa [[Eschiva de Bures]]. Finalment, la guerra es va evitar en última instància gràcies a la mediació del partidari de Ramon, [[Balian d'Ibelin]].

 

 

Quan Guiu va ser coronat rei, Ramon va acordar una treva per separat amb [[Saladí]] i l'any [[1187]] va permetre el sultà enviar un exèrcit al nord del Regne de Jerusalem. Al mateix temps, una ambaixada que marxava de [[Jerusalem]] a [[Trípoli (Líban)|Trípoli]] per tal de negociar un tractat entre Ramon i Guiu va ser atacada i vençuda en la [[Batalla de Cresson]], l'1 de maig de 1187 per una petita força musulmana sota el comandament d'[[Al-Afdal ben Salah al-Din|Al-Afdal]]. Ramon, vençut pels remordiments va afanyar-se a reconciliar-se amb Guiu, el qual va convocar totes les forces de l'exèrcit del regne i es va disposar a marxar cap al nord a trobar-se amb [[Saladí]].

Una torre va ser minada i així que hi va caure les tropes de Saladí van entrar tumultuosament a través de l'esquerda matant tots els resistents i prenent presoners. Esquiva, la muller de Ramon va resistir assetjada a la ciutadella.

 

 

La decisió de Guiu de deixar la seguretat de les seves defenses s'esdevingué a conseqüència del consell de guerra celebrat pels croats la nit del 2 de juliol. D'acord amb informacions relatives al que s'havia tractat a la reunió va haver-hi dos posicionaments contraris alimentats per enemistats personals irreconciliables entre els francs. Sembla que Ramon va argumentar que una marxa d'Acre cap a Tiberíades era exactament el que Saladí volia mentre que Seforis constituïa una forta posició defensiva per als croats. A més, Guiu no havia de preocupar-se per Tiberíades, la qual tot i ser una possessió personal de Ramon, ell tenia la ferma voluntat de sacrificar-la a canvi de la seguretat del Regne de Jerusalem. En resposta a aquest argument i a desgrat de la reconciliació Ramon va ser acusat de covardia per [[Gerard de Ridefort]], desitjós d'espolsar-se la derrota a la [[batalla de Cresson]] i per Rainald, els quals van influir Guiu decisivament per tal d'atacar-hi immediatament.