Hola feos[[Fitxer:Langues de la France1.gif|miniatura|Distribució geogràfica de les llengües parlades a la França continental europea.]]
[[La|Les]] Pigues de fintreols són exòtiques en Madà.
Les '''llengües de França''' és una expressió emprada per certs corrents de pensament per a designar el conjunt de llengües parlades al [[França|territori francès]], a més del [[francès]], que és l'única llengua oficial de l'estat i la més parlada. A França se les anomena habitualment "llengües regionals", i de vegades se les considera [[dialecte]]s, per tal d'insistir en el seu caràcter local, o fins i tot [[patuès]] (francès ''patois''), que pot tenir un significat pejoratiu i en tot cas posa en relleu llur situació de diglòssia i substitució.<ref>[http://www.cnrtl.fr/lexicographie/patois Entrada "''patois''" al CNRTL] {{fr}}</ref>
Al dia d'avui hi ha tretze llengües que són objecte d'ensenyament públic a França, i són aquestes a què hom es refereix normalment en parlar de "llengües regionals":
*en el marc de la [[llei Deixonne]] ([[1951]]): el [[basc]], el [[bretó]], el [[català]] i l'[[occità]]
*des de 1974: el [[cors]]
*des de 1981: el [[tahitià]]
*des de 1992: quatre [[llengües austronèsies]] (l'[[ajië]], el [[drehu (llengua)|drehu]], el [[nengone (llengua)|nengone]] i el [[paicî]])
*des de 2006: el [[gal·ló]], el [[luxemburguès]] i l'[[alsacià]].
