Diferència entre revisions de la pàgina «Comtat d'Andechs»

m
neteja i estandardització de codi
m (bot: - en entredit el + en dubte el)
m (neteja i estandardització de codi)
El '''comtat d'Andechs''' fou una jurisdicció feudal d'[[Alemanya]] i [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. Va estar governat per la casa comtal d'Andechs (''Andechser'') que fou una línia feudal de prínceps alemanys dels segles XII o XIII. Els comtes de Diessen i Andechs (vers 1100-1180) van obtenir territoris al nord de Dalmàcia a la costa de la mar Adriàtica, on es van convertir en [[Marca d'Ístria|marcgraves d'Ístria]] i [[Marca de Carniola|Carniola]] i en última instància d'un efímer estat ducal anomenat [[ducat de Merània]] (1180-1248).
 
== Història ==
 
La família noble originalment va residir al sud-oest de Baviera al castell d'Ambras (prop d'Innsbruck, controlant la via principal cap a la Marca de Verona a través del pas del Brenner), a [[Diessen am Ammersee|Dießen am Ammersee]] i a Wolfratshausen. Un comte Rassó (Rath) és esmentat a Dießen (Diessen), que suposadament va lluitar contra la invasió dels magiars als primer anys del segle X i va fundar el monestir de [[Grafrath]]. L'avantpassat de la casa de Diessen i Andechs fou Bertold, comte palatí a [[Reisensburg]], nét del [[ducat de Baviera|duc de Baviera]] [[Arnulf el Dolent]] (duc 907-914) i els ''Andechser'' poden estar afiliats a la dinastia [[Luitpoldings|Luitpoldinga]]. Bertold Apareix com enemic ferotge del rei [[Otó I d'Alemanya]] i va ser acusat de traïdor a la [[batalla de Lechfeld]] el 955 contra els [[hongaresos]]. És probable que hagués estat casat amb una filla del duc [[Frederic I de Lorena|Frederic I de l'Alta Lorena]]. Un descendent seu, el comte Bertold II (mort el 1151), va agafar residència a partir de vers l'any 1100, a Andechs, i és reconegut com el progenitor de la dinastia comtal.
2.194.722

modificacions