Cèdula hipotecària: diferència entre les revisions

m
neteja i estandardització de codi
m (Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article)
m (neteja i estandardització de codi)
Segons definició del [[Banc d'Espanya]], les cèdules hipotecàries són un «[[actiu financer]] o [[títol valor]] de renda fixa, que s'emet amb la garantia de la cartera de préstecs hipotecaris de l'entitat emissora». La seva emissió està restringida a les entitats de crèdit oficial, societats de crèdit hipotecari i [[Caixa d'estalvis|caixes d'estalvis]]. Són assimilables a un «''covered bond''», però molt diferents quant a estructura dels «''[[mortgage-backed securities]]''» creats durant el procés de [[titulització]] del [[segle XXI]], doncs l'origen de les cèdules hipotecàries es remunta al [[segle XIX]] tenint com a antecedent directe els «''Pfandbrief''» alemanys del [[segle XVIII]].
 
== Història ==
Els «''Pfandbriefe''» —títols garantits per hipoteques— foren creats a [[Prússia]] el [[1769]] per [[Frederic el Gran]]; el [[1795]] es produí el gran incendi de [[Copenhaguen]], capital del [[regne de Dinamarca]], i davant la necessitat d'aixecar capital per finançar la reconstrucció el govern danès seguí la iniciativa prussiana i legislà els títol garantits per hipoteques. Avui en dia gairebé tots els béns immobles de Dinamarca es financen amb títols garantits i Dinamarca n'és el tercer major a Europa. A Prússia, després de la [[unificació alemanya]], els ''Pfandbriefe'' eren emesos pels diferents estats, regulats per llei pública, i garantits per hipoteques privades i préstecs públics. El [[1850]] se'n permeté l'emissió als bancs com a mitjà per refinançar crèdits hipotecaris i el [[1900]], amb la llei dels bancs hipotecaris, l'emissió estandarditzada dels ''Pfandbriefe'' es generalitzà a tot l'[[imperi alemany]].
 
Donada la legislació vigent doncs, el risc de les cèdules hipotecàries no s'origina, per tant, en un suposat risc d'impagament de la garantia basada en hipoteques, sinó que està associat a les [[risc de pujades dels tipus d'interès|pujades dels tipus d'interès]]. Un augment de la [[taxa d'interès]] oficial provocaria que els nous dipòsits a termini que s'emetessin rendissin a una taxa d'interès superior, de manera que les cèdules hipotecàries emeses en el passat passarien a ser menys interessants, i la seva cotització al mercat secundari cauria. Això fa que el seu principal avantatge —el fet de cotitzar i poder-se convertir en líquid immediatament—, pot esdevenir també el seu principal desavantatge, perquè la seva cotització està lligada al tipus d'interès, i si aquest puja la cotització de les cèdules baixa, inclús per sota del nominal. Cal tenir present, també, que els mercats secundaris de cèdules hipotecàries tenen una liquiditat limitada.
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
2.430.257

modificacions