Eurihalí: diferència entre les revisions

Malgrat tenir una presència regular d’aigua dolça, la rajada nana ([[Dasyatis sabina]]-Família Diasàtids) és fisiològicament eurihalina i cap població ha evolucionat els mecanismes osmoregulatoris especialitzats que es troben en les rajades de la família Potamotrygonidae. Això pot ser degut a la data relativament recent de colonització d’aigua dolça (menys d’un milió d’anys), i / o possiblement aïllament genètic incomplet de les poblacions d’aigua dolça, ja que continuen sent capaços de sobreviure a l’aigua salada. Les rajades atlàntiques d’aigua dolça tenen només un 30-50% de la concentració d’urea i altres osmòlits en la sang en comparació de les poblacions marines. No obstant això, la pressió osmòtica entre els seus fluids interns i el seu medi extern encara fa que l'aigua es difongui en els seus cossos i hagin de produir grans quantitats d'orina diluïda (10 vegades la taxa dels individus marins) per compensar.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Piermarini, P.M.; Evans, D.H.|article=Osmoregulation of the Atlantic Stingray (Dasyatis sabina) from the Freshwater Lake Jesup of the St. Johns River, Florida|publicació=Physiological and Biochemical Zoology|llengua=anglès|url=|volum=71|exemplar=5|data=1998|pàgines=553–560|doi=10.1086/515973|pmid=9754532}}</ref>

 

{{Referències}}