Barghawata: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Grup humà}}
[[Fitxer:Barghawata.png|miniatura|Territori dels Barghawata ([[744]]–[[1058]])]]
Els '''barghawata''' (en [[àrab]] '''بورغواطة''', ''Būrġawāṭa'') o també '''Barghwata''' o '''Berghouata''' foren una confederació [[amazics|amaziga]] del grup dels [[Masmuda]], establerts a la província de [[Tamasma]] a la costa atlàntica del [[Marroc]] entre [[Sale (Marroc)|Sale]] i [[Safi]] del {{segle|VIII|s}} al [[segle XII]]. La confederació disposava de més de dotze mil cavallers. Va jugar un paper polític fins a l'arribada dels [[almoràvits]] a la segona meitat del {{segle|XI|s}}.
Les fonts principals són [[Ibn Hawkal]] (segona meitat del segle X) i el geògraf [[al-Bakri]] (segona meitat del segle XI); el segon dóna com a origen de les seves informacions al delegat barghawata a Còrdova a la cort d'[[al-Hakam II]], Abu Salih Zammur, arribat a la capital andalusa l'octubre/novembre del [[963]]. Al-Bakri és l'únic que dóna alguns detalls de la religió particular dels barghawata, derivada de l'[[islam]]; una religió sincrètica molt lligada a l'islam (sunnita, xiïta i kharigita) però amb elements jueus, astrològics i pagans; suposadament tenien el seu propi Alcorà en llengua amaziga, amb 80 sures, recopilat sota el seu segon cap Salih ibn Tarif, autoproclamat profeta, el darrer Mahdi i company de Jesús en la pregària.
Línia 13:
Ilyas va regnar des de vers el [[795]] fins al [[842]]/[[843]] o sigui quasi 50 anys. El va succeir el seu fill Yunus (842/843 a 84/885) que fou el qui es va sentir prou fort per revelar la nova religió que va practicar i difondre. Va regnar 43 anys i durant aquest temps cap incident amb els idríssides és assenyalat. En canvi sota el seu successor, el nebot Abu Ghufayr, s'esmenta una batalla molt forta a Wadi Baht en la qual els barghawata van obtenir la victòria sobre els idríssides. Abu Ghufayr va regnar des de vers el [[884]] al [[913]] i va tenir 44 esposes i molts fills (més de 44).
Durant el {{segle|X}} la seva economia fou prospera i van comerciar amb [[Fes]], [[Aghmat]], [[Sus]] i [[Sigilmasa]]. Se sap que tenien relacions amb el [[califat de Còrdova]], però foren atacats per [[Djafar al-Andalusi]], client dels omeies (977/978), de [[Yusuf Buluggin ben Ziri]], governador dels fatimites a
El [[1029]] foren atacats per Abu l-Kamal Tamim, cap dels [[Banu Ifran]] que els va sotmetre i els va dominar fins a la seva mort el [[1033]]; llavors van tornar a ser independents fins a l'arribada dels almoràvits el [[1059]]. Els barghawata van resistir ferotgement i a la lluita va morir el líder espiritual almoràvit [[Abd Allah ben Yasin]], però finalment foren derrotats i en part aniquilats. Quasi cent anys després encara quedaven grups a les muntanyes de Tamasma ([[1447]]) que es van oposar a la conquesta almohade, que van enviar diverses expedicions contra ells fins que els van dominar el [[1448]]/[[1449]]. Ja no tornen a ser esmentats.
| |||