Gnuní: diferència entre les revisions

Els '''Gnuní''' foren una família de [[nakharar]]s d'Armènia que posseïren el districte de l'[[Aliovit]] amb la capital [[Zarishan]] ([[Ardjish]]), l'[[Apakuniq]] amb la capital [[Malazgird]] i l'[[Arberani]] amb la ciutat de [[Berkri]] a la riba nord del [[llac Van]] (a la província de [[Tauruberan]]). A més participaven en la cort reial i el 363 havien heretat dels prínceps d'Anzitene la dignitat de senescal reial i tenien el títol hereditari de gran-majordom del regne d'Armènia. Els prínceps Gnuní són considerats una branca dels Artsruní i com aquests reclamaven un origen en [[Senaquerib]] d'[[Assíria]]

 

 

El primer nakharar esmentat<ref>{{Ref-llibre |cognom=Eghiayean |nom=Biwzand |títol=Heroes of Hayastan: a dramatic novel history of Armenia |url=http://books.google.cat/books?id=dn8tAQAAIAAJ&q=atat+first+Nakharar&dq=atat+first+Nakharar&hl=ca&sa=X&ei=Xzh0T9qNHemj0QWw-MUX&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua=anglès |editorial=Armenian National Fund |data=1993 |pàgines=p.311 |isbn= }}</ref> és Atat, que va seguir al rei a la [[Persarmènia]] vers el [[387]]/[[390]]. Atom apareix vers el [[445]] i Vahan Gnuní cap al [[451]] al temps de la rebel·lió nacional-religiosa. Un altre Vahan fou fidel a Vahan Mamikonian durant la rebel·lió del [[481]]-[[482]] i se'l esmenta junt amb Aratom, probablement el seu germà.