Aegithina: diferència entre les revisions

'''Aegithina''' és un [[gènere (biologia)|gènere]] d'[[aus]] de l'[[ordre (biologia)|ordre]] dels [[passeriformes]], l'únic de la [[família (biologia)|família]] dels '''egitínids''' (''Aegithinidae''). En moltes llengües, com ara en francès, anglès, espanyol o italià reben el nom vulgar de '''iores'''. Són aus que viuen a l'[[Índia]] i el [[sud-est asiàtic]]. El [[gènere (biologia)|gènere]] (i la família) té només quatre espècies. Són una de les tres famílies endèmiques de la [[zona indomalaia]]. Antany eren classificats a la família dels [[irènids]] (''Irenidae'').

 

*Són aus petites o mitjanes, que fan 11,5-15,5 cm de llargària

*Hi ha dimorfisme sexual, ja que els mascles són més grans i de colors més vius al plomatge, amb colors grocs i verds.

Viuen en matolls d'acàcia, límits del bosc i densitat forestal, terres de conreu i encara jardins, a la zona indomalaia. Generalment habiten les terres baixes i com a màxim arriben fins als boscos de muntanya mitjana. Dins dels boscos, habiten la part alta dels arbres, baixant a terra rarament. En general són aus sedentàries, però hi ha proves de moviments estacionals a l'oest de l'Índia.

 

Mengen insectes i aranyes que troben entre les fulles i branquetes dels arbres, movent-se àgilment.

 

El ritual de festeig és molt elaborat. Fan un niu en forma de tassa, folrats en l'interior de teranyines, on ponen 2 – 3 ous amb taques rosades i vires de color porpra. Els ous són covats uns 14 dies. [2] Ambos pares s'encarreguen de la cria i alimentació dels pollets.