Estandardització: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
L{{'}}'''estandardització''' o '''normalització''' és el procés d'elaboració, aplicació i millora d'un estàndard, normalment aquest procés es reflecteix en la redacció i aprovació d'unes [[norma|normes]] defineixen els [[paràmetre]]s i les característiques aplicables a les activitats [[Ciència|científiques]], [[Indústria|industrials]], i [[Economia|econòmiques]], i als [[Producte (màrqueting)|producte]]s, [[Bé (economia)|béns]]ns i [[servei]]s que se'n deriven.<ref>{{GEC|0181637|estandardització}}</ref>
 
La meta de l'estandardització és [[organitzar]] i millorar les activitats sobre les quals s'aplica, de manera que, per exemple, es pugui garantir el correcte acoblament d'elements construïts independentment, i assegurar que aquests es puguin reposar en cas que sigui necessari, que siguin fabricats amb [[qualitat]] i amb la correcta [[seguretat]] pel seu funcionament.
 
Els estàndards que en resulten d'un procés d'estandardització poden ser obligatoris o voluntaris i poden comportar un [[metodologia|mètode]] formal de verificació.
 
== Objectius ==
Línia 13:
 
== Normalització lingüística ==
{{AP|Normalitzaciónormalització lingüística|Normalitzaciónormalització lingüística del català}}
Segons [[Joan Fuster]], l'estandardització dels [[Països Catalans]] i, en concret del [[País Valencià]], passa per la [[integració]] [[cultura]]lcultural de totes les possibles [[Sensibilitat (psicologia)|sensibilitats]].
 
Fuster ens recomana que per normativitzar la [[idioma|llengua]] cal defugir de tant [[Polimorfisme (llengua)|polimorfisme]] en les variants lingüístiques dels [[territori]]sterritoris de [[parla catalana]]. A les diferents obres assagístiques de Fuster trobem la seua postura més propera a la unitat lingüística des de posicions uniformistes. Fuster, encaixa amb l'obra de [[Pompeu Fabra]] en les fases de planificació lingüística. Els criteris que guien el seu treball són fer el català una llengua apta per a les necessitats comunicatives d'una [[societat]] [[edat moderna|moderna]] i convertir-la en una llengua [[nacional]].
 
Fuster creu i defensa un model [[acadèmic]] [[nonocèntric]], moderadament composicional i, si és possible, amb poca variabilitat formal, allò que Fuster anomena<ref>https://www.youtube.com/watch?v=RY8DePWh2YM</ref> "[[polimorfisme]]“polimorfisme poc funcional per aconseguir una veritable estandardització"estandardització”.
 
== Referències ==
{{Referències}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|estandardització|estandardització}}
 
{{ORDENA:Estandarditzacio}}