Muralles de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
Cap resum de modificació |
||
Línia 13:
== Antecedents ==
Entre el segle VI i mitjans del segle XI la [[muralla romana de Barcelona]] es reaprofita, i en els darrers moments d'aquest període hi degué haver un reforçament del caràcter de plaça forta de la ciutat, amb la refortificació de tres de les portes d'accés a la ciutat (el [[
També en aquest darrer moment molts trams de la muralla baix-imperial varen reaprofitar-se per adossar noves edificacions privades, a més de l'eliminació d'alguns passos de vianants de les portes d'entrada, només deixant oberta l'arcada principal. Extramurs, es produí un creixement urbanístic considerable amb l'aparició de diversos burgs o ravals a redós de les esglésies, just als afores de les portes d'entrada a la ciutat. Però fou sobretot durant els segles XII i XIII quan [[Barcelona]] entra en una etapa de gran creixement urbanístic, amb l'expansió planificada dels burgs ([[vilanoves dels Còdols]], de [[Sant Pere]], del [[Sant Sepulcre]], de la Mar, del [[carrer Montcada]]...), gràcies a la iniciativa de la Corona, o bé en relació amb la fundació de nous convents sota la cobertura dels ordes mendicants de franciscans i dominics. Tot aquest creixement urbanístic calgué integrar-ho dins de la trama urbana de la ciutat, sobretot a nivell defensiu, i fou per aquest motiu que s'habilitaren nous portals ([[Pont d'en Campderà]], de la [[Portal de la Boqueria|Boqueria]], del [[Pou d'en Moranta]], de la [[Drassanes de Barcelona|Drassana]], del [[Portal del Born|Born]], de la [[Portal de la Portaferrissa|Portaferrissa]], de [[Portal de Santa Anna|Santa Anna]] i [[Portal de Jonqueres|Jonqueres]]) a les vies d'entrada fora del nucli murat, configurant-se uns nous límits que van marcar el futur nou traçat del llenç medieval.
| |||