Niellat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Minúscula
Línia 6:
En l'[[orfebreria]] anterior al segle XI es va emprar per al niellat l'[[acantita]], [[mineral]] de [[sulfur de plata]]. Posteriorment, va ser utilitzada una barreja fusible de sulfurs de [[sulfur de coure|coure]] i plata que corresponen al mineral [[stromeyerita]]. A aquesta barreja se li afegia en molts casos [[galena]] ([[sulfur de plom]]). El procediment emprat era semblant a l'esmaltatge, mitjançant [[cocció]].
 
El niellat és un dels mètodes més antics per decorar la plata. [[Plini el Vell]]<ref>[http://www.historia-del-arte-erotico.com/Plinio_el_viejo/libro33.htm#131 Plinio el Viejo] Hª Naturalis libro33, 131.</ref> comenta la seva existència en l'[[Anticantic Egipte]] (Història Natural, XXXI11, 131) i alguns exemplars han arribat fins a nosaltres. Existeixen també adorns niellats a [[punyal]]s [[civilització micènica|micènics]] ([[circa|c]] 1500 aC). Durant la segona [[Edat del Ferro]] es va emprar abundantment. Ha aparegut orfebreria niellada en les [[tomba|tombes]] de diversos [[guerrer]]s. A la [[península Ibèrica]] és freqüent trobar alguna [[espasa]], [[falcata]] amb [[empunyadura]] en forma de [[cavall]] o algun [[fermall]] de [[cinturó (peça)|cinturó]], etc.
 
Els [[art de l'Antiga Roma|romans]] van mantenir la tècnica del niellat adaptant als seus gustos decoratius, com l'[[arqueta]] d'[[esponsal]]s, procedent de [[Esquilí]] ([[Museu Britànic]]), decorada amb motius cristians (segle IV). Es va seguir emprant en l'[[art romà d'Orient]] i l'anglosaxó. El [[romànic]] comporta un predomini del coure sobre els metalls preciosos i un ús creixent de l'esmalt que va en detriment del niellat, sense que aquest s'abandonés totalment.